Pare Josep Costa
Josep Costa Planagumà neix l’1 d’octubre de 1940, a Badalona. De petit estudia al Maristes de la mateixa ciutat, d’on és la seva família, i posterioment ingressa al seminari franciscà de Balaguer. Seguint amb la seva formació, arribarà al noviciat i finalment al Convent de Berga per completar els estudis de filosofia i teologia.
Va ser durant aquesta època d’estudis teològics que se li despertà la vocació missionera i el desig d’anar al Tercer Món. El 2 de desembre de 1967 és ordenat prevere i el desembre de 1969 arriba a Bolívia en la que serà una de les etapes més importants de la seva vida. Profundament impressionat per la pobresa extrema i pel sentit comunitari de la gent, decideix dedicar aquells anys a treballar per la justícia social. Al seu llibre de memòries, ‘Aventures i desventures d’unes sandàlies’, recorda aquesta època així: “Veure les noves formes d’esclavitud que allí hi havia m’escandalitzava molt, i més en veure que ho feien els blancs que es tenien per bons cristians, però la justícia social no hi era i la manera com s’aprofitaven dels indígenes era un veritable pecat”. La solidaritat entre les persones i també l’alegria amb què malgrat tot vivia la gent senzilla l’esperonen a continuar.
El 1983 torna a Barcelona per motius de salut, al Convent de Santaló i un temps després es trasllada al Convent de Lleida. És durant aquesta època que sent la crida a ajudar les persones més desafavorides de la societat, el Quart Món. En aquell moment la malaltia del VIH/sida començava a causar estralls i moria molta gent al carrer, sola i en condicions duríssimes. En aquelles dates coneix Sor Genoveva, filla de la Caritat de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta i coincideixen en els seus compromisos vitals: l’ajuda a les persones malaltes de VIH/sida, exclosos socialment, estimatitzats i profundament sols. D’aquesta manera es proposen obrir un pis per acollir aquestes persones, oferir-los els àpats bàsics, un lloc on dormir i el compromís d’ajudar-los. Una família amb qui conviure i, en definitiva, un lloc al món.
