Article a Social.cat: Què és un èxit en l’acompanyament socioeducatiu?

11/04/2024

EL DIARI SOCIAL.CAT HA PUBLICAT EL 11 D’ABRIL DE 2024 L’ARTICLE D’OPINIÓ “QUÈ ÉS UN ÈXIT EN L’ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU?” DE LAIA PÉREZ DE OLAGUER, NOVA DIRECTORA ADJUNT DE LA FUNDACIÓ ACOLLIDA I ESPERANÇA. EN AQUEST, ES REFLEXIONA SOBRE EL PAPER DE L’EDUCACIÓ SOCIAL, I EN CONCRET, SOBRE L’ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU QUE REALITZEM A ACOLLIDA I ESPERANÇA.

Podeu llegir el contingut de l’article a la web de social.cat aquí.

QUÈ ÉS UN ÈXIT EN L’ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU?

Que les persones que acompanyem surtin dels nostres serveis percebent que han millorat la seva qualitat de vida i es puguin desenvolupar de manera més autònoma, és un èxit. Però no sempre és així. Les persones que arriben als nostres serveis venen de situacions de molta fragilitat. Una fragilitat que en la majoria dels casos té a veure amb pràcticament totes les dimensions de la persona: salut orgànica i psicoemocional, sociocultural, econòmica, afectiva i relacional. Moltes d’elles, al llarg dels anys han desenvolupat estratègies i conductes que els han ajudat a tolerar o, fins i tot, a invisibilitzar el propi dolor per poder continuar vivint, com l’addicció i la patologia mental.

Començar a prendre consciència del sentit que ha tingut en les seves vides no és senzill. Aquest procés de recuperació, tant física com psicoemocional, l’iniciem a través del vincle i la relació que els equips socioeducatius oferim quan entra la persona al centre. I molt sovint és un procés llarg que gairebé sempre passa per diferents intents durant uns anys.

Les sortides inesperades per consums reiterats, conflictes o per abandonament del procés també són la realitat del nostre dia a dia i tenen un impacte important per la mateixa persona que marxa, el grup i per descomptat, pels equips socioeducatius. Des del nostre model d’intervenció som conscients que utilitzem la relació socioeducativa com a eina que ens facilita apropar-nos a la seva història personal. Perquè acompanyar, com va dir l’Eduard Sala (2015), “és trepitjar de puntetes la terra sagrada de les persones”. I entrar-hi significa deixar-se tocar de manera honesta i genuïna per les seves vides, i poder construir conjuntament possibilitats de canvi i de millora.

Sovint una millora és haver aconseguit estar sis mesos d’abstinència i que aquesta vivència li faci prendre consciència de la possibilitat de canvi. I això ja és un èxit que de segur genera una experiència positiva que pot recuperar en un posterior procés. Un èxit també és que una persona per primer cop senti que la seva vàlua no es mesura per les circumstàncies de la seva vida. I sentir-ho potser l’ajuda a iniciar al cap d’uns anys un nou procés que l’impulsa cap a un canvi a la seva vida.

Per tant, no sempre els processos d’èxit són només aquells que finalitzen amb una sortida programada cap a l’autonomia. La dinàmica del dia a dia a un recurs on atenem a persones en situació d’exclusió social severa és molt més àmplia. Moltes de les formes de relació amb elles mateixes i amb els altres quan entren als nostres centres tenen a veure amb l’agressió, la pèrdua, la depressió, la culpa, l’aïllament. Així que és un èxit quan la persona pot incorporar una experiència positiva que el vincula a una millor vida.

Acompanyar i acollir doncs esdevé una tasca fascinant i alhora complexa on cal reflexionar periòdicament sobre el rol professional i la proposta de relació socioeducativa que establim per tal que aquesta estigui sempre al servei dels objectius i la finalitat de la intervenció. Al servei en definitiva d’una millor vida per les persones que acompanyem.