“Itaca no se me olvidará en la vida, me lo llevo en el corazón” Jesús, ex-resident a Itaca
07/11/2023
En Jesús ha estat dos anys al pis d’inclusió Itaca. Ara, després d’aconseguir-li la valoració de dependència i la pensió no contributiva, ha pogut rebre una plaça pública a una residència i començar una nova etapa vital.
En Jesús al seu racó preferit del pis d’inclusió d’Itaca
L’impacte del pis Itaca en la vida d’en Jesús
El Jesús té 62 anys i un estat de salut molt fràgil. Quan va arribar al pis d’inclusió Itaca venia d’un llarg procés mèdic que el va fer passar per l’UVI de l’Hospital de Vall d’Hebron, pel parc sanitari Pere Virgili i finalment, per l’obra social Santa Lluïsa de Marillac. En aquesta última estada, i després de tres mesos d’estada de convalescència, va acabar sent derivat a Itaca.
Aquest ingrés mèdic va donar l’oportunitat d’activar tot el procés gràcies a l’historial mèdic i la situació d’exclusió social severa. L’Amanda, la seva educadora social d’Itaca manifesta que: “El Jesús quan va arribar tenia un estat de salut molt fràgil. No tenia padró. No tenia accés a cap servei públic. No podia treballar i a nivell mèdic tampoc tenia cap informe. Era una persona invisible (per a la societat).” En Jesús afirma que: “si no me hubiesen ingresado en el hospital aún estaria en la calle.”
Un cop iniciada l’estada a Itaca, vam poder posar en marxa molts tràmits: “L’estada a Itaca el que va facilitar era la valoració de grau de discapacitat. Va costar moltíssim. Després de reclamar, li van pujar al 65%. Aleshores vam demanar la PNC (Pensió No Contributiva), i vam estar més d’un any esperant.”
El Jesús retrobant-se amb en Miquel, un company del pis d’Itaca i l’Amanda, l’educadora social
L’experiència del Jesús al pis d’inclusió Itaca
En Jesús ha estat dos anys al pis d’Itaca. Una estada més llarga de l’habitual, ja que la mitjana aproximada a Itaca és d’un any i mig. Aquest període va fer que el lligam entre el Jesús i Itaca s’anés enfortint:
“Aquí en Itaca he estado super bien, todos me han tratado muy bien. A Amanda le tengo mucho aprecio. Porque desde el primer día ha estado conmigo para lo bueno y para lo malo. Me ha apoyado muchísimo y me ha brindado muchas ideas de cara al futuro.
Tengo que dar gracias a Itaca y a la Fundació Acollida i Esperança. Me han ayudado mucho, es algo que no me esperaba. Me llevo un muy buen recuerdo para siempre.” conclou l’ex-resident Jesús.
L’Amanda i el Jesús es posen al dia parlant al menjador principal del pis d’Itaca
Una nova etapa d’en Jesús: una plaça a una residència pública
Un cop en Jesús va rebre el grau 2 de dependència i l’aprovació de la pensió, vam aconseguir que li assignessin una plaça pública a una residència anomenada Llar La Mercè, al barri del Gòtic: “Ens va emocionar molt aconseguir-ho després de dos anys d’estar amb el Jesús, el vincle ha sigut molt estret i li feia falta.”- exposa l’Amanda.
El Jesús afegeix que: “Me dieron un 65% y el grado 2 para elegir una residencia. Está muy cerca de Itaca, a 10 minutos. Me reconforta estar cerca. Es otra etapa de mi vida. Itaca no se me olvidará en la vida, me lo llevo en el corazón.”
Sobre la seva nova situació, ens explica que està molt ben atès i que tampoc té cap queixa: “Ahora estoy muy bien atendido. La medicación y el trato es genial también. Soy el más joven de la residencia. Es una experiencia bonita porque aprendo también de la gente más mayor. No tengo ninguna queja, la verdad. Hago actividades y talleres. Estoy muy entretenido.” comenta el Jesús.
No obstant això, l’Amanda assegura que: “No ens desvincularem al 100%, però volem que tingui autonomia. Tot i això, vam demanar la plaça al mateix barri que el pis d’Itaca per estar a prop d’ell i mantenir així, el contacte.”
L’Amanda, educadora social d’Itaca i el Jesús s’abracen i s’acomiaden fins a la pròxima visita
Finalment, el Jesús no s’oblida de la tasca que fem a la fundació i conclou l’entrevista recomanant i aconsellant Itaca a persones en la situació que ell mateix va patir: “Recomendaría Itaca a personas con una situación vulnerable. De Itaca me llevo la atención y el apoyo que me han dado en todo momento. He aprendido mucho de las educadoras. La convivencia con los otros compañeros ha sido buena y nos hemos hecho mucha compañía.”
Realment ens alegra molt saber que l’etapa a Itaca ha finalitzat i que li espera una nova etapa encara millor. És reconfortant veure l’evolució que ha tingut i com l’hem acompanyat en tot aquest procés. Des d’Acollida i Esperança et desitgem el millor per tu Jesús!