Arcadi Oliveres i Eduard Sala reflexionen sobre les vies d’actuació personals i col·lectives per fer front a la pobresa extrema

14/11/2013

El debat, el primer d’una sèrie que tindrà continuïtat durant el 2014, aplega més de 170 professionals de l’educació i el treball social, estudiants i persones interessades en el món social. 

Debat ‘Què cal fer davant la pobresa estructural?’ Amb Arcadi Oliveres i Eduard Sala from Fundació Acollida i Esperança on Vimeo.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir, ahir al vespre, el debat ‘Què cal fer davant la pobresa estructural?’ amb Arcadi Oliveres i Eduard Sala organitzat per la Fundació Acollida i Esperança. Davant de més de 170 persones, els dos ponents van reflexionar sobre l’ambivalència entre l’atenció directa i la transformació d’estructures socials de fons o, dit d’una altra manera, entre el compromís amb persones i el treball de mobilització i pressió política.

Tot responent les preguntes de la moderadora, la coordinadora del pis Itaca, Esther Borrego, tant Oliveres com Sala van posar damunt la taula anàlisi, crítiques i propostes que tenen a veure amb l’acció social i el compromís amb els més desafavorits.

Eduard Sala, en la seva intervenció inicial, va començar afirmant que més que respostes tenia preguntes i intuïcions generades des dels sabers compartits de la feina diària però que, per ell, hi ha tres elements fonamentals en l’acció social: 1) la dignificació de les persones a qui s’atén; 2) el vincle, el treball a través de lligams invisibles entre éssers humans; i 3) l’empoderament de les persones, abandonant estructures verticals per repensar el sistema en horitzontal. “La persona és el centre, que la gent tingui accés a una vida digna, que cregui que té un futur i un lloc al món, un nom i un rostre. Tot això passa per ser valents, denunciar i no permetre el que està passant”, argumenta.

De la seva banda, Arcadi Oliveres assenyalava les dues raons que han de motivar canvis, que han de mobilitzar-nos i que són: la informació i la participació. Saber què passa al món, tenir la informació real i associar-nos per actuar són, des del seu punt de vista, elements fonamentals per a provocar canvis de fons. Oliveres també assenyalava que tant l’acció directa com la de transformació són necessàriament complementàries, que una no és prioritària respecte de l’altra i que per separat tenen poc sentit.

En la segona part del debat, Eduard Sala va aprofundir en la idea que sovint el tercer sector “ens hem deixat utilitzar per justificar determinades polítiques públiques i, fins i tot, hem estat còmplices per ser a la foto”. Seguint amb l’anàlisi crítica, Sala afirmava que mai tornarem a estar com abans, que mai tornarà l’època de bonança econòmica dels anys ’90 i que llavors “es van llençar molts diners, no els vam saber aprofitar per reduir la pobresa”. En relació amb això, Sala va afegir que “el futur millor serà perdent, és impossible tornar enrere i hem d’assumir que viurem més malament, que hem de viure més malament perquè tothom pugui viure millor”.

Arcadi Oliveres, en l’últim tram del debat, va posar exemples d’èxit de quatre tipus d’accions individuals que podem realitzar per canviar les coses: 1) treballar menys perquè els aturats puguin treballar. En aquest cas va posar l’exemple de França on Lionel Jospin va proposar reduir la jornada laboral a 35 hores a canvi que aquestes 5h les fessin els aturats, mantenint el mateix sou dels treballadors; 2) consumir menys perquè no tenim dret a consumir a aquest ritme i fer-ho de manera responsable, no a empreses que exploten al tercer món, o que fabriquen armes; 3) finances, és a dir, no treballar amb determinats bancs opacs amb la gestió dels dipòsits i 4) negar-se a pagar el percentatge d’impostos que va al Ministeri de Defensa.

Finalment, en Mijail Acosta, director de la Fundació, va agrair als ponents i als assistents la seva participació i va apuntar la necessitat de seguir fent actes com aquest que conviden a reflexionar, interpelen a les entitats, i ajuden a visibilitar la tasca que realitzen.