• OPINIÓ AL DIARI SOCIAL.CAT: L’ODISSEA D’OBRIR UN COMPTE BANCARI (JOSEP MARIA LLUCH)

    11/01/2023

    El diari Social.cat ha publicat el passat 9 de gener l’article d’opinió “L’odissea d’obrir un compte bancari” de Josep Maria Lluch, director de la Fundació Acollida i Esperança.

    L’article reflexiona sobre la contractació que l’entitat ha fet el 2022 a través de la línia ACOL de la Generalitat que ofereix la possibilitat d’un lloc de feina a persones en situació d’irregularitat. El podeu llegir sencer aquí sota:

     

    Les subvencions de la línia ACOL del SOC són una gran eina perquè persones que fa molts anys viuen a Catalunya puguin regularitzar la seva situació administrativa mitjançant un contracte de treball amb una entitat social o un ajuntament. És a dir, amb el contracte aconsegueixen l’autorització de residència temporal per deixar d’estar en situació irregular.

    A Acollida i Esperança hem contractat aquest 2022 a tres persones gràcies a aquestes subvencions i han començat a treballar a mitjan desembre com a pintor, jardiner i tècnic informàtic. És una excel·lent notícia! Per pagar la nòmina mitjançant transferència bancària, com totes les persones treballadores, necessiten un compte bancari i aquí és on han començat les dificultats.

    El primer banc els ha dit que no els podien obrir cap compte fins que no tinguessin físicament la targeta NIE. No importa que a la “Resolución de concesión de autorización de residencia temporal por circunstancias excepcionales y autorización de trabajo” del Subdelegat del Govern a Barcelona ja surti el seu número NIE assignat, que estiguin donats d’alta a la Seguretat Social, que tinguin un contracte laboral de dotze mesos i ja estiguin treballant, i que tinguin còpia de la primera nòmina. Res, tot això no serveix. Segons algunes entitats bancàries, cal esperar a tenir la targeta NIE física. I aquesta no arribarà fins a l’abril perquè la cita prèvia amb la Policia Nacional per posar l’empremta dactilar és a mitjan febrer i després caldrà esperar quaranta dies per l’expedició de la targeta NIE. Per tant, i en resum, sense poder cobrar la nòmina com tothom fins a la primavera.

    En el segon banc els hi han dit que, en principi, sí que podien obrir-los el compte, però que havien de fer consultes per assegurar-se’n als serveis interns del banc i que els ho autoritzessin per qüestions del blanqueig de capitals. Sense comentaris.

    I a la tercera entitat bancària ho han aconseguit i un banc els ha obert els comptes. Malgrat això, són comptes com a persones no residents, amb els seus passaports, tot i que fa una pila d’anys que viuen i estan empadronats aquí. Quan disposin de la targeta NIE els canviaran a residents.

    Finalment, doncs, ja disposen d’aquest servei per poder cobrar la nòmina, però aquest periple ens posa sota el focus la quantitat de dificultats a què fan front les persones sense papers. Fins i tot quan tenen una feina i un contracte dins del marc d’un projecte de l’administració públic o si a totes les visites als bancs han anat acompanyats i presentats pel director general d’Acollida i Esperança que ben parlava d’ells i els avalava. Els ho posem massa difícil per formar part d’aquesta societat.