ARTICLE DE BEL·LO TORRAS, VOLUNTÀRIA D’ACOLLIDA I ESPERANÇA: El poder alliberador de l’Art Brut

17/11/2022

ART BRUT és la denominació que Jean Dubuffet, l’any 1945, va donar a les produccions de caràcter espontani, sense cap compromís col·legiat, sense codis de referència, que són fruit de la individualitat i la soledat. Dufuffet, artista i gran amant i investigador de l’art i dels seus orígens, va estar ingressat en un psiquiàtric, allà es va adonar que persones aïllades i en situació d’exclusió i d’estigmatització desenvolupen una capacitat artística que mai haurien imaginat dur a dins. La necessitat de comunicació, sentint-se sols i marginats, els fa establir aquest diàleg entre la seva realitat i el seu imaginari. Són obres catàrtiques o contemplatives que sorgeixen des d’un impuls íntim, dolorós, melangiós o de desig de quelcom que volen abastar.

Vaig proposar, al centre d’acollida Convent dels Franciscans de la Fundació Acollida i Esperança que treballa amb persones amb Sida i exclusió social, fer un taller treballant amb aquest concepte d’art sense encotillar en cap compromís social ni comercial, senzillament buscar un punt de partida per fer desencadenar emocions, sentiments i records emmagatzemats amb dolor, buscant a través de l’art innat, donar-los-hi sortida i poder convertir-se en petits alliberaments.

Al taller setmanal d’Art Brut treballem la personalitat d’una artista, la seva obra i la interpretació que en fa cadascú dibuixant què provoca dins seu. Llegim una petita biografia d’un artista on s’hi descobreixen trets d’identificació que propicien l’atenció, després amb la projecció d’un power point es visiona la seva obra, aturant-nos en cada diapositiva per comentar detalls de l’obra i observacions ja plasmades en la biografia que duen a diferents percepcions i a la reflexió personal que els provoca aquella obra,  paral·lelismes amb la seva vida, o no, simplement pot ser que els desencadeni una emoció que plasmaran damunt del paper.  L’última part del taller consisteix en dibuixar allò que els ha provocat i fet sentir l’obra de l’artista del que hem estat parlant.

Prendre consciència que tenen una capacitat de crear que ignoraven i rebre el reconeixement dels altres, al mostrar i explicar cadascú què ha volgut expressar, és gratificant i ajuda a anar valorant-se una mica més, ajuda a obrir-se més lliurament en el pla emocional i fins i tot íntim. És una forma fora de l’esquema d’una confessió o  d’una simple conversa, són imatges i símbols amagats en els records, sovint sentiments dolorosos, que prenen forma quan s’estableix la relació identificació, proximitat i alliberament a través de l’art.

Bel·lo Torras. Directora d’art en cine i TV i productora de Beloze Produccions.