• Ioga i Teràpia ocupacional, una eina per fomentar la participació comunitària i la inclusió social

    30/07/2021

    Article de Dúnia Flores, terapeuta ocupacional. La Dúnia ha treballat durant 13 anys al centre d’acollida Convent dels Franciscans i aquest any 2021 ha iniciat un nou camí professional. Continua vinculada a l’entitat a través d’un voluntariat relacionat amb el ioga.

    Quan vaig deixar de treballar al centre d’acollida Convent dels Franciscans vaig decidir continuar col·laborant amb la Fundació Acollida i Esperança. Un dels motius més importants va ser perquè volia seguir formant part d’alguna manera d’aquesta entitat que, com altres del tercer sector, són tan necessàries en la nostra societat per intentar garantir els drets de les persones més vulnerables.

    Em vaig plantejar què era el que podia aportar que pogués beneficiar els usuaris de la Fundació. I com durant el meu recorregut professional a l’entitat vaig introduir el ioga durant molts anys, vaig veure que podria fer una col·laboració relacionada amb el ioga, la teràpia ocupacional i el objectius de l’entitat.

    Com a terapeuta ocupacional, un dels objectius que tenia sempre presents quan treballava va ser poder utilitzar la pràctica de ioga per contribuir a la integració de les persones residents en la comunitat. Així ho vam fer col·laborant amb l’Associació del Barri del Convent i participant un estiu en el projecte de Barris coordinat des de l’àrea de joventut. Per això, davant la situació actual de pandèmia en què hem desplaçat bona part de l’activitat social a la virtualitat, vaig decidir oferir de manera gratuïta places del ioga que ofereixo a les persones associades a l’Associació Nova Frontera, Jubilats i Simpatitzants de Bonmatí i Sant Julià del Llor.

    En ser terapeuta ocupacional i utilitzar les activitats com a eina terapèutica, sé que el ioga aporta molts beneficis, molts d’ells contrastats amb evidència científica: físics, motrius, psicològics, cognitius i, fins i tot, espirituals. A més dels objectius terapèutics també en pot tenir un altre més general: el de la inclusió social. Oferir un taller al centre com a part del programa d’activitats sempre està bé, però per anar cap a l’objectiu comú de moltes entitats de la inclusió social la clau és pensar de quina manera poden contribuir les classes de ioga a afavorir la inclusió social del col·lectiu pel qual treballem. Si és una activitat que es realitza al centre pot ser més difícil fer el pas cap a la comunitat i dificultar la inclusió i el treball de les habilitats necessàries.

    Per afavorir la inclusió interessa que hi hagi una participació en activitats que s’ofereixen des de la pròpia comunitat, ja que participant i relacionant-nos amb l’entorn social que ens envolta és com creem relacions socials que ens ajuden a conviure en societat i formar-ne part. Aquesta integració sovint és molt difícil. Hi influeix la diversitat funcional de les persones, les capacitats, l’autoestima, l’estigmatització i altres factors com els econòmics o les habilitats socials. També és necessari un gran treball en xarxa i sensibilització de la població.

    A l’hora de participar en activitats en la comunitat, ens podem trobar amb dues dificultats més visibles. Per una banda, sovint, solen tenir un cost, i la realitat de moltes de les persones usuàries és que no tenen una gran economia: o són pensionistes o no tenen ingressos econòmics. Aquest fet dificulta la participació en activitats o serveis comunitaris privats. A més la pandèmia ens ha portat una altra dificultat relacionada amb la bretxa digital, ja que no tothom té coneixements o accés a les noves tecnologies.

    La idea d’aquestes places socials gratuïtes era que les persones residents dels serveis fessin un dia de prova i, si volien continuar, prenguessin el compromís d’acabar el curs. Era una manera de participar en una activitat dirigida a la comunitat, treballant el compromís i la constància a la vegada. Una altra cosa que es requeria era que les persones fossin o poguessin ser en un breu temps autònomes en l’ús de la plataforma en línia.

    Aquesta autonomia en les noves tecnologies necessitava d’un treball previ que no vam tenir prou temps per assolir. En aquest punt va ser imprescindible la col·laboració de més voluntàries, en Toni i posteriorment la Lia. En Toni ha aportat l’entusiasme de participar en projectes nous, la confiança amb els usuaris de fa anys i els coneixements tècnics d’informàtica que es necessitaven per a la participació de les classes. La Lia, psicòloga i professora de ioga, ha acompanyat en l’execució de les asanes, facilitant la comprensió de les indicacions i fent adaptacions més personalitzades.

    Tot i que no vam desenvolupar la proposta com a projecte, ha estat com un esbós del que pot arribar a ser. Hem pogut quedar satisfetes de l’experiència: el grup que va començar, va acabar i les persones practicants se senten satisfetes per l’activitat realitzada. I encara que hi ha aspectes a millorar com l’adquisició alguns hàbits, la valoració general ha estat positiva.

    Com a conclusió, podem dir que hem pogut fer accessibles les classes de ioga ja que d’altra manera no hagués estat possible per la situació de semi confinament i situacions personals.  Tant de bo pugui ser un precursor per poder anar millorant i treballant aquells aspectes que, de moment, són barreres per participar de classes de ioga presencials i dificulten la participació en activitats de la comunitat.