El pis d’inclusió Itaca fa 30 anys

30/11/2020

Des de 1990 el pis Itaca acull a persones en situació d’exclusió social

Aquest any 2020 ha fet 30 anys que es va posar en marxa el pis Itaca, situat al barri Gòtic de Barcelona. Va ser la llavor a partir de la qual es va crear posteriorment la Fundació Acollida i Esperança. Encara que aquest any no hem pogut celebrar l’aniversari d’Itaca -esperem poder fer-ho l’any vinent!-, volem recordar els orígens i per què va néixer aquest servei.

Itaca va néixer l’abril del 1990 com a pis d’acollida per a persones amb el VIH/sida. En aquell moment, en què no hi havia tractament farmacològic, moltes persones joves morien i hi havia un gran estigma cap a aquesta malaltia. És per això que Sor Genoveva -filla de la Caritat- i el Pare Costa -franciscà- van obrir el pis Itaca per a persones amb la malaltia del VIH/sida que vivien soles al carrer.

El Pare Costa, al seu llibre Aventures i desventures d’unes sandàlies, ho explicava així:

“El pis era força familiar, els nois estaven contents i vam anar creant un grup de voluntaris que feien aquest servei amb molt d’amor i dedicació.

Amb els veïns vam tenir problemes aviat, i reunions de la comunitat de veïns perquè marxéssim. Ho comprenc, algunes persones estaven molt malament psíquicament i cridaven a tota hora, tant de dia com de nit. També s’adonaven que sovint venia la funerària a buscar nois que havien mort.

L’aspecte físic els delatava i va començar a córrer per l’escala que eren malalts de sida, i alguns veïns fins i tot tenien por d’agafar l’ascensor per no encomanar-se.

Van ser temps durs i dramàtics. Teníem moltes defuncions i l’edat dels nois era d’entre divuit i vint-i-cinc anys.

Una cosa que em va impressionar era que ens demanaven morir al pis i no a l’hospital. Deien “aquí és casa meva i estic rodejat de tots vosaltres, a l’hospital puc viure uns dies més, però l’ambient és més fred”.

Actualment Itaca és un pis per a persones en situació d’exclusió social i té capacitat per a 8 persones. Al llarg de l’any 2019 hi van viure un total de 19 persones.

A més de cobrir les necessitats bàsiques d’habitatge, alimentació o control mèdic, els residents reben acompanyament socioeducatiu amb l’objectiu de fomentar la seva autonomia. També s’intenta mantenir la proximitat i el caliu dels quals parlava el Pare Costa.

En els orígens el pis funcionava gràcies a un grup nombrós de persones voluntàries. Amb els anys s’ha anat professionalitzant com la resta de serveis de la Fundació, però el paper del voluntariat continua sent igual d’important de cara a la socialització de les persones ateses.

Itaca forma part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XHIB) i de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Rep finançament de l’Ajuntament de Barcelona, de Fundació  “la Caixa” i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.