• Paraules de comiat de la Fundació Acollida i Esperança al Pare Josep Costa

    18/01/2018

    Text que Mijail Acosta, Director de la Fundació Acollida i Esperança, va llegir en nom seu i de tota l’organització en la cerimònia de comiat del Pare Costa, fundador de president de l’entitat:

    Estimat Josep,

    Quantes vegades ens has saludat amb un Pau i Bé, germà…

    Avui, ara, et volem dir unes quantes coses. Sabem del cert que les escoltes. Personalment crec que seguiré parlant-te…

    A l’entitat sempre has fet saber a tothom que eres franciscà. Ens deies que va ser la teva manera de seguir les petjades de Jesús. Que mai te n’havies penedit i et senties plenament germà dels teus germans. Estimaves els frares i volies servir els caps de setmana de la millor manera possible. A ells els podem assegurar que els coneixem molt més del que es podrien imaginar, perquè en parlaves sovint. Davant la manca de vocacions deies que podia ser trist, però que a tu ser franciscà t’havia ajudat a ser millor persona i a viure la teva vida amb plenitud…

    Has estat un home de Fe. Una Fe solida en el Déu de Jesucrist. Autèntica. Plena de dubtes.

    Com a bon seguidor de Francesc d’Assís tenies una mirada crítica i força reformadora de l’Església més institucional. Però no una mirada destructiva i negativa. Vas optar per fer-te Comunitat amb el Poble de Déu i intentar viure un testimoniatge de compromís en diàleg amb tothom.

    També has estat una persona de pregària, de silenci i celebració de l’eucaristia. Recordem com a nivell comunitari, al principi de tot, ens havies insistit: la fidelitat en el seguiment de Jesús necessita la pregària.

    Després de 28 anys d’amistat i treball a la fundació et podem assegurar que construint les relacions personals, fent equips de treball per tirar endavant els projectes o promovent comunitat també has estat una persona profundament autèntica, propera i sincera. Et puc garantir que la major part de persones que formem l’entitat coneixem sobradament el teus defectes, limitacions o debilitats. No te’n amagaves de les teves mancances. I aquests dies on es remouen tants records i sentiments crec, Josep, que això t’ha fet tant proper i entranyable.

    Perquè aquesta genuïna humilitat ens ha portat a gaudir de tot allò on has estat brillant: la mirada misericordiosa cap a el qui pateix, el compromís per transformar la realitat, la indignació per la injustícia, les ganes de compartir la vida, el desig de relacionar-te, les bromes, l’humor, la capacitat de delegar, el no voler ni necessitar figurar…

    Creiem que a les cases d’acollida, als pisos, a Mansol, a Sops aportaves, per sobre de tot, Presència. Un saber estar. Positivitat. “Guasa” o conya, si et venia de gust. Sense por als silencis. Com et trobarem a faltar, Josep! Fins i tot en els teus “arrebatos” per una llum que ens deixàvem encesa… I tot això que et diem no es ensabonar, com diries tu…

    No nomes ho copsàvem els més propers. Una prova és el nivell de confiança que eres capaç de transmetre a persones nou conegudes. Quantes vegades t’he acompanyat a demanar diners o a presentar un nou projecte de l’entitat a les institucions. I sovint hi confiaven i s’implicaven.

    Avui, aquí, per tu tots som importants. Però permetem expressar que és emocionalment significatiu la presencia de regidors de la teva ciutat i de la teva apreciada Maite Arqué, exalcaldessa de Badalona, que va confiar amb tu per cedir a la recent creada Fundació l’ús de la finca Can Banús.

    Què més et diríem?

    Que la celebració dels teus 50 anys com a sacerdot ara fa poc més d’un més en aquest mateix temple va ser tot un regal. La homilia i tota la celebració ara ha agafat un regust de llegat o de testament ètic. A molts ens va commoure l’estima en que vas parlar de la teva família i de la teva germana Maria Dolors.

    Des de la Fundació Acollida i Esperança et volem dir que per a tots ha estat un regal i un honor poder participar d’aquesta realitat que tu vas liderar. A molts ens ha configurat la vida. Per molts treballar-hi ha esdevingut una vocació. Quants de nosaltres hem crescut com a persones, quantes altres han alleugerit el seu patiment, quantes han refet vida i il·lusions, a quantes hem acompanyat a la casa del pare.

    Josep, ja saps que fa temps que anem recollint el teu testimoni i ens has preparat per treballar en equip. Mai ens has demanat treballar només des del compromís i el voluntarisme, sinó estimant amb responsabilitat allò que fem. La teva absència no serà una llosa o una carrega per intentar donar continuïtat a la teva obra, sinó que restarem oberts a tot allò nou que esdevingui i, els que som creients, confiant en la força de l’Esperit Sant.

    Vaig acabant, que sabem que no t’agradaven massa els discursos…

    Vull acabar llegint per tots els que t’acompanyem ara el darrer paràgraf de l’obituari que ha publicat La Vanguardia avui: “Potser una forma de resumir el seu llegat es reivindicar tres idees bàsiques que repetia sovint: “fets i testimoni de vida, que les paraules se les endú el vent”; “no jutgem ni menyspreem ningú pel seu passat, per les seves creences, per les seves tendències sexuals,…”; i “si acollim amb autenticitat pot néixer l’esperança en un cor trencat”.

    I finalment Josep, donar GRÀCIES A DÉU per haver-te conegut, tractat i estimat.
    I gràcies a tu, per tota la teva vida.

    Us proposo, abans de la benedicció i ritual d’acomiadament, un signe de reconeixement col·lectiu. Pot sobtar una mica o sortir del que és habitual però el Josep ho feia sovint en els casament, batejos i primeres comunions. Un gran aplaudiment d’agraïment.

    Gràcies.