Entrevista a Maria Dolores Moreno, carmelita missionera i infermera voluntària de Can Banús

04/01/2018

Cada setmana, la Maria Dolores porta la seva alegria i bon humor a la casa mentre fa acompanyaments mèdics o resol petits dubtes de salut dels homes i dones que viuen a Can Banús

Maria Dolores Moreno (Almeria, 1940) és carmelita missionera i una de les voluntàries més compromeses que té Can Banús. De jove ja va sentir la inquietud pels temes socials i va estudiar infermeria, també per sentir-se realitzada ja com a cristiana compromesa. Amb 20 anys, el seu primer destí com a infermera titulada va ser França, Perpinyà i Saint Tropez, on s’hi va estar 14 anys. En aquest temps es va sentir valorada i reconeguda. La seva tasca consistia a treballar a una clínica que portaven les carmelites a la ciutat de la Costa Blava. L’ambient del turisme, amb molts diners, els artistes de fam mundial, tot aquest context li van fer veure que volia anar a un país de missions. “Jo volia Àfrica, recorda, però em van oferir Argentina i m’hi vaig estar 8 anys. Aquí, però, no vaig fer d’infermera pròpiament dit sinó que vaig treballar en una escola de secundària de nois del Bisbat. Era 1972”. La Maria Dolores va fer de professora de francès, puericultora i mestra de religió en escoles rurals de l’interior del país. “Recorríem els pobles fent catequesis i oferint un espai de tranquil·litat i acompanyament als nens i nenes.”

Un cop finalitzada aquesta etapa a l’Argentina, va tornar aquí a visitar la família i ja tenir l’oportunitat, ara sí, d’anar a l’Africa, concretament a Tiebissou, a Costa de Marfil. Allà hi havia dues escoles de la missió però es va apostar perquè els metres fossin nadius. La tasca de la Maria Dolores va ser iniciament ajudar a crear un internat per a noies de zones rurals i de la selva per acompanyar-les fins que arribessin a la secundària. “Em vaig abocar a la pastoral i a fer possible que arribessin a estudis superiors”, recorda. “Les ajudaba amb els estudis, vivia amb elles i també contibuíem al seu empoderament i a aprendre a resoldre les seves necessitats”. Més tarda, rememora, també es va construir un internat per a nois.

Cada tres anys, la Maria Dolores tornava a Espanya i en un de les seves estades a l’Àfrica va contraure paludisme. El seu darrer destí és Badalona. Aquesta comunitat coneixia la Fundació Acollida i Esperança perquè ja hi havien treballat altres Carmelites Missioneres fent voluntariat a Can Banús. La primera i molt recordada Germana Anuncia. Així és com les germanes parlen amb el centre i la Maria Dolors comença a fer de voluntària. “Estic contenta i feliç. Em trobo molt a gust i el fet de tornar a treballar amb la salut m’ha donat molta confiança”.