La Fundació ja disposa de 10 pisos d’autonomia que formen part del SAVA

30/06/2017

Els habitatges estan a Barcelona, Badalona, la Bisbal d’Empordà i Esparreguera

Una de les principals demandes que rebem de les persones que acompanyem a Itaca, Mansol, Can Banús i al Convent, és la de l’habitatge. Tenir un pis on viure s’ha convertit en un problema transversal a tota la societat però resulta de molt difícil solució quan es tenen pocs recursos econòmics. Per això a la Fundació hem anat augmentant a poc a poc el nombre d’habitatges de titularitat de l’entitat.

Actualment la Fundació té 2 pisos a Barcelona (c. Sant Medir i c. Joaquim Costa), 4 a Badalona (Av. Martí Pujol, c. Bailèn i dos al c. Baldomer Solà), 1 a Esparreguera (Cal Claró), 3 a la Bisbal d’Empordà (c. Sant Francesc, c. 6 d’octubre i c. Santa Maria del Puig).
Quant a la tinença dels pisos, 3 són de propietat (2 foren donacions), 1 ha estat cedit gratuïtament per una particular, 1 és de lloguer públic, 1 és llogat a altra Fundació, i 4 són llogats a particulars.

Als pisos de la Fundació tant viuen persones derivades des dels nostres propis serveis com persones que provenen d’altres entitats. Així, a Barcelona, al pis de Sant Medir viuen en Pere, en Joan Antoni i en Gari, tots ells provinents d’Itaca o Can Banús. I a Joaquim Costa viu un matrimoni, la Jasmina i en Tommaso, que han estat derivats des d’una entitat. A Badalona, als pisos de Baldomer Solà, d’una banda hi viuen en Gerard, en Mamadou i en Nur que vivien a Can Banús i del Convent, i de l’altra, en Leslie i en Lotfi de Can Banús. Al pis de Martí Pujol hi viuen en Ramon, en Sergi i l’Edu, provinents d’Itaca i Can Banús. I al pis del carrer Bailén hi viu una parella, la Fernanda i en Xavi, també derivats per una altra entitat. A Cal Claró d’Esparreguera hi viu una família composta pel pare, la mare i 4 fills menors d’edat. Sempre es tracta de famílies d’Esparreguera, derivades pels Serveis Socials municipals, que han estat desnonades. A la Bisbal d’Empordà hi viuen l’Àngel i en Juan Luis al pis de Sant Francesc, en Javi i en Segundo al del c. 6 d’octubre, i una parella al de Santa Maria del Puig.

Totes les persones que viuen als pisos de l’entitat reben l’acompanyament del Jaime Droguett i del Josep Maria Lluch, que són l’educador i el responsable del SAVA. Com podeu veure a la Memòria, durant el 2016 es va produir 6.496 estades en els pisos d’autonomia, amb un nivell d’ocupació del 89%.

Els hem preguntat que suposa per a ells viure en un pis d’autonomia de la Fundació i algunes de les respostes han estat:

Xavier (Badalona): “Per a mi és una ajuda que em doneu, per ser autosuficient en el meu futur i en l’actualitat, emocionalment, econòmicament i sentimental, i a on em puc recuperar d’una mala gestió a la meva vida”.

Leslie (Badalona): “Para mí es estar tranquilo, gracias a Dios, tener un sitio donde vivir. A mí me encanta. Cada uno hace lo que quiere, no tengo problemas con nadie y nadie tiene problemas conmigo. Estamos y vivimos como hermanos, amigos, compañeros.”

Farida (Esparreguera): “És una ajuda que ens oferiu. Si no hagués estat per aquest pis estaríem al carrer. Tota la família donem moltes gràcies per què són més de 9 mesos que estem aquí i és un lloguer que està molt bé perquè ens ha donat temps per a moure’ns per nosaltres mateixos i  buscar feina. No hi ha paraules per agrair-ho. Estaria bé que hi haguessin més fundacions perquè hi ha moltíssima gent que ho necessita.”

Edu (Badalona): “Para mí es muy positivo, estoy viendo cómo me reengancho al tren de la vida.”

Juan Luís (la Bisbal d’Empordà): “Yo me siento en una libertad protegida. Por ejemplo el corte de horarios lo hago yo, puedo salir a las cinco de la mañana si hace falta o volver a las once de la noche si lo necesito. Esto te permite oportunidades para organizar tu vida y desarrollar habilidades para convivir en la sociedad y al mismo tiempo, protegido de una salida brutal a la sociedad”.

Àngel (la Bisbal d’Empordà): “És un primer pas per estar a la societat una altra vegada, fora d’una residencia, tenint una mobilitat normal i una vida normalitzada. Dit d’un altre manera és una volta a una quotidianitat normalitzada, amb llibertat personal i amb relació amb persones d’altres àmbits. Tornar a una vida normal amb amistats, relacions personals, conduint la meva vida, prenent les meves pròpies decisions.”