Entrevista a l’Amine a la UOC: «El meu objectiu sempre ha estat estudiar aquí la carrera que vaig començar a Algèria: Enginyeria Informàtica»

24/04/2017

L’Amine estudia Enginyeria Informàtica a la UOC i aquesta universitat li ha volgut per una entrevista per donar a conèixer la seva història de superació. Tot seguir podeu llegir la conversa completa i també podeu consultar la notícia a la web de la UOC.

Mohamed El Amine Azaiz, estudiant d’Enginyeria Informàtica i Administració i Direcció d’Empreses, i Natàlia Touzón, responsable de comunicació i relacions institucionals de la Fundació Acollida i Esperança

«El meu objectiu sempre ha estat estudiar aquí la carrera que vaig començar a Algèria: Enginyeria Informàtica»

24 abril de 2017

Mohamed El Amine Azaiz va arribar fa cinc anys a Barcelona per a sometre’s a una operació de trasplantament renal. Tota la seva família viu a la seva Algèria natal, però ell s’ha de quedar aquí per a poder seguir el seu tractament mèdic. La seva història no ha estat gens fàcil, però gràcies a la seva determinació i també a l’ajuda de la Fundació Acollida i Esperança ara té una feina i ha començat a estudiar a la UOC. Hem parlat amb ell i també amb Natàlia Touzón, de l’entitat sense ànim de lucre que l’ha ajudat.

(Per Marian Antón)

Sempre havies volgut estudiar Enginyeria Informàtica?

Amine: Sí; de fet, abans de sortir d’Algèria ja estudiava el segon curs d’Enginyeria Informàtica. Per això, després de la meva operació, quan per fi vaig arribar a Itaca, el pis d’inclusió que la Fundació Acollida i Esperança gestiona al districte de Ciutat Vella (Barcelona), vaig decidir reprendre els meus estudis. El meu objectiu sempre ha estat estudiar la carrera que havia començat a Algèria.

I com vas aconseguir accedir als estudis aquí?

Amine: El primer va ser descobrir que no em convalidaven res del que havia estudiat a Algèria perquè no hi ha conveni amb el meu país. Així que em vaig apuntar al cicle formatiu de grau superior d’Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes. Primer vaig fer un examen d’accés i vaig treure un 9. Estava content i volia seguir la meva formació de manera presencial, però, també per sort, vaig aconseguir una feina estable com a informàtic a l’empresa Neodata, a Barcelona. S’han portat molt bé amb mi i estic molt content. Al principi vaig començar a treballar al matí i a estudiar a les tardes.

Amine: Per la meva feina no podia anar sempre a classe, així que vaig buscar informació sobre la UOC

Com vas arribar fins a la UOC?

Amine: Va ser abans de començar aquest curs. Per la meva feina no podia anar sempre a classe i vaig començar a sentir parlar de la UOC, així que en vaig buscar més informació per internet. No coneixia ningú que hi hagués estudiat, per la qual cosa vaig anar directament a la seu del Poblenou per a preguntar més coses i em van atendre molt bé.

El mes de setembre passat vas començar la teva formació aquí gràcies a l’ajuda econòmica d’una voluntària de la fundació, Anna Fornés. Com ha anat aquest primer semestre?

Amine: Ha estat difícil. Al setembre vaig començar amb moltes ganes, estudiant cada dia i fent les pràctiques i activitats proposades. Però al gener, a l’empresa ens va arribar molta més feina. Jo havia de viatjar i dedicar-hi moltes hores, de manera que no tenia temps de fer-ho tot. Em vaig oblidar dels estudis amb la idea que els podria reprendre quan baixés una mica el nivell de treball. Però a l’hora de la veritat, quan van arribar els exàmens no ho vaig poder fer com jo volia.

Encara que hi portes poc temps, què t’ha semblat el sistema de la UOC fins ara? Què és el que t’agrada més?

Amine: El que m’agrada més és que tothom et contesta de pressa. El tutor, els professors… Qualsevol pregunta que tinguis, saps que et donaran una resposta ràpidament. Fins i tot tenen capacitat d’anticipació al que puguis pensar o necessitar en determinats moments.

I el que menys?

Amine: De vegades l’explicació no es pot entendre perfectament i he hagut d’enviar un correu electrònic al tutor o al professor perquè m’aclarissin què volien dir amb alguna cosa exactament. Però com acabo de dir, sempre responen molt ràpidament i això t’anima molt. Fins i tot he anat a la seu per a aclarir algun punt sobre les convalidacions.

Has tingut alguna ajuda de la UOC?

Amine: Les persones en una situació de discapacitat com la meva tenen un descompte al qual m’he pogut acollir i he tingut una rebaixa en el cost de la matrícula.

Amine: Ara he de veure d’una manera més realista com puc compaginar la meva feina amb la doble titulació

Quant de temps creus que necessitaràs per a acabar els teus estudis actuals?

Amine: El que jo tenia calculat era que els acabaria en sis anys. Són dues carreres alhora: Enginyeria Informàtica i Administració i Direcció d’Empreses. Quan vaig veure que les podia fer totes dues alhora em va semblar molt més interessant. Ara he de veure d’una manera més realista com podré compaginar la meva feina amb els estudis. Un altre tema que no m’ha ajudat és que jo no tenia cap experiència a estudiar a distància, sempre ho havia fet de manera presencial, i potser m’ha costat una mica més adaptar-m’hi. Tanmateix, estic convençut que la UOC és la millor opció per a mi, atès que ara estic treballant a jornada completa. De fet, tinc un amic que va començar el grau de manera presencial i l’ha hagut de deixar per la feina. Li he recomanat la UOC a ell i a diversos companys de treball més.

Ja no vius al pis d’Itaca, oi?

Amine: No, des del juny ja visc a la meva pròpia casa, encara que segueixo en contacte amb la Fundació Acollida i Esperança.

Explica’ns, Natàlia, com neix la Fundació i Itaca.

Natàlia: En els seus orígens, la fundació neix justament amb el pis d’acollida Itaca, a Ciutat Vella, per a acollir les persones que morien de sida al carrer els anys noranta. Des de llavors fins ara, la malaltia ha evolucionat molt i la majoria de la gent que la pateix viu gràcies a un tractament mèdic. Per això hem ampliat la base de gent a la qual atenem i ara també arriba a Itaca gent com l’Amine, que no té aquesta malaltia però que en el moment en el qual el vam conèixer tenia una situació d’extrema vulnerabilitat a Barcelona. Avui dia Itaca segueix sent un lloc d’acollida per a persones que necessiten un espai per a viure i on poder fer un procés de reinserció.

Com va arribar l’Amine a vosaltres?

Natàlia: L’Amine és un cas excepcional per a nosaltres. Ell va arribar a Barcelona i a Itaca per a recuperar-se de la seva malaltia, és a dir, perquè era en un país estranger i amb una malaltia, no tant perquè la seva trajectòria vital estigués relacionada amb altres problemes. De fet, va ser per mitjà de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac com va arribar a nosaltres i es va quedar un temps vivint al pis d’Itaca.

Allà va ser on va conèixer la voluntària que es fa càrrec de la seva formació a la UOC?

Natàlia: Sí. Quan ell vivia a Itaca va conèixer una de les nostres voluntàries històriques. Aquest pis funciona gràcies a l’ajuda de molta gent com ella. L’Anna Fornés hi va un dia a la setmana a fer un voluntariat que consisteix a cuinar i dinar amb les persones que viuen a Itaca. Així, dinant junts, es van conèixer, i quan ella va saber que l’Amine volia estudiar a la universitat es va oferir a fer-se càrrec de les despeses de la seva formació. És un cas molt excepcional.

Natàlia: A la nostra fundació necessitem més voluntaris, sobretot de tardes i de caps de setmana. Estem oberts a qualsevol perfil. Tothom té alguna cosa a oferir

Si algun estudiant de la UOC s’està plantejant col·laborar amb la vostra fundació, com ho podria fer?

Natàlia: De formes de col·laboració n’hi ha moltes. Des de la purament econòmica perquè els nostres serveis puguin seguir funcionant fins a la que és més enriquidora en l’àmbit personal, que és el voluntariat. Nosaltres tenim centres i serveis distribuïts principalment per Barcelona, Badalona i la Bisbal d’Empordà. Tenim cases en aquestes localitats on les persones poden viure fins que s’aconsegueixen independitzar. Aquí és on necessitem més voluntaris, sobretot de tardes i de caps de setmana, per a fer sortides d’oci, per a parlar, per a oferir suport personal i, en definitiva, per a conviure amb ells. Estem oberts a qualsevol perfil, no necessàriament gent formada i especialitzada. Tothom té capacitats i sap coses que poden servir a les persones que hi viuen. Són persones amb trajectòries molt dures que el que més valoren és que els qui s’hi acosten ho facin de la manera més natural possible.

Els qui puguin estar interessats a col·laborar amb nosaltres es poden posar en contacte mitjançant el correu electrònic web@acollida.org o l’adreça específica per a voluntariat, que és voluntaris@acollida.org.