Mohamed El Amine Azaiz: “Mi objetivo siempre ha sido estudiar ingeniería informática. A finales de septiembre empecé la UOC feliz”
10/10/2016
L’Amine ha estat vinculat uns anys a Itaca fins que ha aconseguit un sou fixe i un pis on viure. I ara, a finals de setembre, ha començat la carrera d’Enginyeria Informàtica a la UOC. Ho ha pogut fer gràcies a l’Anna, voluntària d’Itaca que ha decidit pagar-li els estudis
Aquesta història, la història de vida de l’Amine, és d’aquelles que ens encoratgen a mirar el futur amb esperança. Nascut a Mascara (Argèlia), el 1989, Mohamed El Amine Azaiz va arribar a Barcelona amb el seu pare, amb un visat de turista, el 7 d’abril de 2011. A diferència de bona part de les persones immigrades que arriben a Catalunya per trobar feina i una vida millor, l’Amine va venir per sotmetre’s a una operació de transplantament renal. Un amic seu havia aconseguit una cita mèdica a l’Hospital del Mar i, amb això, va tenir l’esperat visat d’entrada. Quan va aterrar a Barcelona no conexia res ni ningú però el seu amic vivia a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac i allà el van poder ajudar durant les primeres setmanes. “Barcelona me parecía otro planeta, no me orientaba por la calle, iba muy perdido. Junto con mi padre nos quedamos en una pensión en la que pagábamos 50€ por noche para dormir 5 personas en una habitación. Dimos 100€ de adelanto pero aún así, nos echaron a la calle”. Abans de sortir d’Argèlia, l’Amine estudiava segon curs d’Enginyeria Informàtica però la seva realitat aquí a Catalunya estava lluny de tot això. “Cuando nos vimos en la calle, un compatriota que tenía una panadería nos dejaba dormir en la parte de atrás, en el suelo, encima de unos cartones. Al cabo de un tiempo nos dió trabajo a cambio de poder dormir cada día allí. Así estuvimos un año y medio”.
En aquest temps, l’Amine i el seu pare van haver de viure sense diners, en una situació molt vulnerable. L’única esperança era que semblava que el procés mèdic, les proves, les visites amb els especialistes, avançaven. El 26 de setembre de 2011 l’operen i li fan el transplantament d’un dels ronyons del seu pare, que era el donant. A la sortida de l’hospital un conegut els va pagar l’habitació durant dos mesos per recuperar-se i va poder aconseguir el NIE, el permís de residència temporal que li facilitava molt la seva situació administrativa. Després d’aquests 2 mesos el seu pare va tornar a Argèlia i ell va intentar tornar al forn de pa però estaba tancat. “Tuve que dormir dos días en la calle. No pasé miedo pero sí mucho frío. Y por suerte un conocido me reconoció y me dejó dinero para alquilar un mes una habitación.” Així va ser com l’Amine es va posar en contacte amb la treballadora social dels Serveis Socials de la Barceloneta que el va derivar a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac i va poder viure 3 mesos al Centre d’Estada Limitada de l’entitat.
El dia 3 de juliol de 2013, després de tot aquest periple personal, arriba a Itaca, el pis d’inclusió que la Fundació Acollida i Esperança gestiona a Ciutat Vella des de fa més de 20 anys. “Me sentí a gusto enseguida. Confiaba en la gente y tuve un sitio, tuve el mejor sitio para volver a empezar. Esther me ayudó a ahorrar para un billete y pude volver a Argelia durante unos días a visitar a mi familia. Al regresar tomé la decisión de apuntarme al Ciclo Formativo de Grado Superior de Administración de Sistemas Informáticos y Redes”. Primer va haver de fer un curs d’accés i després va començar aquest cicle formatiu. Gràcies a la seva capacitat i responsabilitat va aconseguir una feina estable, la seva primera feina i, de fet, la mateixa que continua tenint ara. Durant dos cursos va seguir estudiant, treballava al matí i estudiava a la tarda, com fan molts joves al nostre país. Explica que l’empresa on treballa el va ajudar molt per poder aconseguir el NIE definitiu. “Mi objetivo siempre era estudiar una carrera, la carrera que había empezado en Argelia”.
El 21 de setembre va començar a la UOC Enginyeria Informàtica i Direcció i Administració d’Empreses. L’Anna Fornés, voluntària d’Itaca, li paga els estudis perquè pugui realitzar el somni de ser graduat universitari. Haurà de seguir treballant i estudiant alhora però ganes no li falten.