• Entrevista a José Sánchez López, resident a Can Banús

    10/02/2016

    DSCF0203bis

    Fins fa poc es movia amb cadira de rodes i ara, després de dues operacions de maluc, ja pot caminar lliurement i ha guanyat molta autonomia

    José Sánchez López (Almeria, 1964) és un home d’església. Explica que quan va tocar fons ’em vaig fer creient i Déu em va ajudar a deixar-ho tot.’ El ‘tot’ de què parla són les drogues. ‘Abans d’arribar a Can Banús tota la meva vida va ser un desastre. Em vaig criar al Raval de Barcelona, al Carrer Sant Pau i allà tot era molt complicat. Em van fer fora de l’escola ja des de ben petit perquè feia campana i me n’anava al port. En aquella època ja vaig començar a fumar porros’. Després d’això van arribar altres consums, delictes, condemnes, pas per la presó…

    DSCF0202ok

    El José Sánchez recorda que havia arribat a passar-se 3 dies i 3 nits sense dormir, consumint sense parar, fins que un dia va arribar al límit. En aquell moment, explica, que ‘conèixer l’Església Evangèlica em va transformar i Déu em va ensenyar el camí. Vaig deixar tot els consums, fins i tot el tabac, tot i que ara hi he tornat.’ Parla amb molta tranquil·litat de com de bé el fa sentir poder donar testimoni del seu currículum vital per fer veure altres persones que ‘Déu viu i ho fa entre nosaltres’.

    DSCF0208bis

    DSCF0206bis

    ‘Tinc família però la meva família de veritat és aquesta casa, és Can Banús’, afirma. Explica que la gent que porta el dia a dia d’aquest recurs ho fa respectant tothom i valorant els residents i companys. Només li sap greu una cosa: que hi ha persones que arriben aquí i no saben apreciar el que tenen. Un sostre, un llit on dormir, menjar calent cada dia i algú que t’escolta. ‘De vegades, un no sap el que té fins que ho perd’, sentencia.