Article Pare Josep Costa. L’acollida als altres

15/06/2015

Avui volia compartir amb vosaltres alguns pensaments al voltant de l’acollida. Aquest mot forma part del nom de la nostra entitat: Fundació Acollida i Esperança. Crec que l’acollida neix d’un compromís a favor dels altres, quan ens volem comprometre a viure els valors humans.

L’acollida comença rebent bé al qui truca a casa nostra; tractant-lo tal com ens agradaria a nosaltres ser tractat. En els nostres centres i serveis, és molt important aquest primer contacte. Un altre punt per mi cabdal és compartir la taula al menjador, donar la benvinguda en nom de tots. Menjar i beure junts és un gest fraternal, d’unió i de comunió entre els comensals. Un gest que hem d’intentar que arribi a ser un gest d’amistat i amor.
Els grans esdeveniments els celebrem amb un àpat especial, com un aniversari; també l’arribada d’un nou germà a casa. Un bon menjar casolà ajuda força, però el més important és el clima d’amistat i alegria al voltant de la taula.

En l’acollida no pot faltar mai la solidaritat, el servei i el perdó. Són valors que cal aprendre a viure i ajuden a construir una bona convivència.
També és cert que davant l’acollida poden sortir els nostres egoismes individuals o col•lectius; cal polir-los i mirar de superar-los. Estar disposats a donar sempre la mà als més dèbils és un bon camí que ens fa créixer com a persones.

Perquè la nostra acollida sigui perfecte hem de ser portadors de pau i d’esperança al nostre interior. No sempre és fàcil. Però una cosa és clara, que si l’acollida és autèntica d’alguna manera farà brollar l’esperança en la persona que hem acollit.