El límit de la comunicació de la pobresa i l’exclusió social és la dignitat de les persones

27/10/2014

Joan Serra, Anna Roig, Albert Om i Agnès Felis debaten sobre les relacions entre els mitjans de comunicació i les entitats d’acció social a la taula rodona organitzada per la Fundació Acollida i Esperança

El passat dijous 23 d’octubre, la Sala d’Actes del Museu Marítim de Barcelona va acollir el debat ‘La comunicació: un aliat per a visibilitzar la pobresa i l’exclusió social?’ amb què la Fundació donava continuïtat al cicle d’activitats de sensibilització iniciat la tardor passada. La taula rodona va donar veu a 4 professionals de la comunicació que van analitzar la comunicació avui i les especificitats de la comunicació que fan les entitats d’acció social que es dediquen a treballar amb persones amb pobresa i exclusió social.

Joan Serra, cap de societat del Diari Ara, Anna Roig, cap de comunicació de Càritas Diocesana Barcelona; Albert Om, periodista de TV3 i Agnès Felis, directora de l’Agència de Comunicació Social d’ECAS, van plantejar qüestions com els nous mitjans digitals i les seves rutines de producció; la captació de fons com a eina clau de les entitats per treballar millor la seva missió; la transmissió de valors i emocions en la comunicació o la dificultat, sovint, que la “cultura de la comunicació” impregni tota l’entitat de dalt a baix.

La primera intervenció, la de Joan Serra, va exemplificar la mirada dels mitjans de comunicació -en aquest cas, del Diari Ara- que busquen, per sobre de tot, una bona història a la qual se li pugui posar una cara per explicar-la. Pel que fa a les entitats, el suggeriment de Serra és saber a qui et dirigeixes, mirar de ser oportú i pensar en la necessària multiplicitat de formats (text, fotografia, àudio i vídeo) actuals. Buscar també lectures diferents per a comunitats de públics diferents és un altre dels reptes que va posar damunt la taula.

Per la seva banda, Anna Roig de Càritas va plantejar-se perquè comuniquem les entitats socials i va apuntar 3 objectius: sensibilitzar la ciutadania, tenir incidència i aconseguir recursos. Per ella, els mitjans de comunicació són un aliat molt útil i poderós per a transformar la realitat social i ho són encara més després de la crisi. Roig va proposar un model de 4 passes per a la comunicació institucional de les entitats d’acció social que són: 1) Conèixer de primera mà la realitat de què parles; 2) Escoltar els qui la pateixen; 3) Entendre-la en la seva complexitat i 4) Comunicar-la. Un altre dels debats cada vegada més rellevants per a les organitzacions és aconseguir fer-se un lloc als espais d’opinió dels mitjans.

El periodista Albert Om va recuperar un pensament d’Eduard Punset per iniciar la seva intervenció, que afirma que, per primera vegada a la història de la humanitat, ens preocupem pels altres i això és una bona notícia. Per Om les entitats han de comunicar poc i bé i fer-ho sent ambiciosos per tal que el periodista vegi una oportunitat en allò que planteja l’organització. Om també va apuntar d’altres qüestions clau com que la idea de realitat és la que conformen els mitjans; l’obsessió per les dades i la quantificació d’aquesta realitat i el recel a mostrar situacions indignes o d’injustícia. Sobre aquest darrer punt, el periodista va insistir en la potència d’una mirada transformadora i no només compassiva en la comunicació. Per últim, va interpel·lar la professió preguntant-se si massa sovint els periodistes no estan més a prop dels despatxos que no pas del carrer.

Agnès Felis, en el seu torn de paraula, va destacar la importància de tenir clar el focus de la comunicació per a una entitat, sigui la incidència política o sensibilització, sigui la captació de fons. La credibilitat i la solvència de les entitats és també, des del seu punt de vista, un element clau a l’hora de comunicar, com ho són les dicotomies de ritmes de funcionament entitats-mitjans. Per Felis, la necessitat mútua entre organitzacions del tercer sector i mitjans de comunicació és un fet, com també ho és que les entitats com a tals no són noticiables, sinó que ho són per la feina diària de transformació social i de la millora de la societat que fan.

Totes les intervencions dels ponents han quedat recollides en un DAFO que es pot consultar al complet en aquest enllaç.