Més d’una trentena de professionals de l’acció social es reuneixen a les Jornades “Evangeli i Acció Social” per debatre sobre el dilema entre professionalitat i viure evangèlic.

20/10/2014

Esther Borrego, coordinadora del pis Itaca de la Fundació, participa a la taula rodona titulada “Experiències d’un viure evangèlic en el context de les institucions d’acció social”

El passat 16 d’octubre va tenir lloc a la Facultat de Filosofia de la URL, la Jornada “Evangeli i Acció social: la dimensió cristiana i espiritual de l’acció social. Més enllà de l’assistència i la promoció”. La proposta va ser promoguda per la Delegació de Pastoral Universitària de Barcelona i organitzada en col·laboració amb Càritas, Cristianisme i Justícia, la Fundació Acollida i Esperança, la Facultat d’Educació i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés i la Facultat de Filosofia de la URL.

Més d’una trentena de professionals i formadors de l’àmbit de l’acció social es van reunir amb l’objectiu de portar a l’àmbit universitàri el dilema entre professionalitat i viure evangèlic. En aquest sentit, es va debatre sobre la necessitat de generar un discurs i una pràctica on els elements més nuclears de la proposta evangèlica i de l’experiència de fe es puguin integrar en el dia a dia de les institucions d’acció social que treballen amb diferents col·lectius de persones en situació d’exclusió social. Tot això a partir d’una lectura a fons de l’Evangeli Gaudium, deixant-se interpel.lar i buscant com parlar a cada persona en la situació professional del propi àmbit de l’acció social. Així com per identificar i reflexionar sobre els eixos claus de l’antropologia cristiana i les seves implicacions, tant pel que afecta a la intervenció de professionals i voluntaris de l’acció social com pel que afecta a les persones que viuen en situacions d’especial vulnerabilitat.

La jornada va comptar amb tres intervencions al matí on es van plantejar els fonaments antropològics i ètics de la proposta d’intervenció cristiana en l’àmbit de l’acció social. D’una banda hi va haver la ponència del professor Vicenç Igual i una taula rodona amb Mercè Darnell i Miguel Àngel Pulido. Les diferents intervencions van poder ser relatades i contrastades per Rafael Ruiz de Gauna.

Pel que fa als continguts es va subratllar la necessitat de superar la temptació i el perill de caure en la mundanitat espiritual considerant l’Església com una ONG; tenir coratge per mostrar i explicitar la globalitat del missatge evangèlic tenint clar que l’Evangeli no està fet per ser llegit sinó per a ser rebut.

La sessió matinal va acabar perfilant els eixos claus del professional reivindicant l’espiritualitat de l’abraçada i de l’alegria, de la proximitat i de l’escolta; la necessitat del treball en comunió i en comunitat, la necessitat de generar somnis i utopies, d’atendre i acompanyar espiritualment a les persones, d’exercir una activitat reflexiva i creativa permanent i de viure arrelats en l’esperança.

Per la tarda es va comptar amb quatre intervencions més per part de Mª Àngels Arrabal, Eduard Sala, Pere Domènech i Esther Borrego, coordinadora del pis Itaca de la Fundació, que de manera testimonial van exemplificar pràctiques d’un viure evangèlic des de la intervenció professional en el camp de l’acció social. Totes elles van poder ser també relatades i contrastades amb l’aportació final de Salvador Maneu.

Es van plantejar alguns dilemes entre el carisma evangèlic i el marc institucional per part de l’Eduard Sala, director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que va començar la seva intervenció amb el text de la primera Carta de Sant Pau als Corintis en que se’ns recorda la importància de viure en l’amor i de l’Angels Arrabal, de Sant Josep de la Muntanya, que posà èmfasi en com trobar connexió i sintonia entre els documents base i la vida diària de la
institució.

En la darrera taula rodona, Pere Domènech, de la comunitat de l’arca de Jean Vanier i Esther Borrego, coordinadora del pis Itaca, van evidenciar pràctiques que posaven l’accent en l’establiment de vincles personals, l’acollida familiar i fraternal, l’empoderament de les persones, la cura, l’amor, la mirada i la recuperació de la dignitat de la persona com a fonts de guariment.