Vida i música per a la inclusió social > Article

09/07/2014

Article d’Esther Borrego, coordinadora del pis Itaca, a Catalunya Cristiana

«Restà allà, a la sorra, i va començar a preguntar-se si hi hauria una gavina allà baix que estigués esforçant-se per trencar les seves limitacions, per entendre el significat del vol més enllà d’una manera de traslladar-se per aconseguir algunes engrunes caigudes d’un pot.» Aquesta era la frase —del llibre Joan Salvador Gavina, de Richard Bach— amb què convidàvem a entrar. Trencar les limitacions i ajudar a emprendre el vol és la idea de la Fundació Acollida i Esperança d’acompanyar les persones a anar més enllà de les pròpies limitacions, tot cercant noves motivacions per a la vida, tot caminant cap a l’autonomia. Aquella tarda va ser la tarda de fer palès aquest treball de dies, d’anys, en una gran celebració.

La Fundació Acollida i Esperança té com a missió «promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social amb la finalitat d’acompanyar- les i donar-los oportunitats de canvi, tant pel que fa a la millora de la seva qualitat de vida com a la seva promoció com a persones». Càritas Diocesana de Barcelona va organitzar al febrer un concurs de curts documentals sobre pobresa i exclusió per a estudiants universitaris. Dos grups d’alumnes de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull van fer dos reportatges sobre persones que viuen a Itaca. Els dos van ser premiats amb el segon i tercer premi: La vida d’Amine i L’Odissea. Vam convidar a veure aquests vídeos, un treball senzill però de gran qualitat i d’una humanitat que va traspasar l’ànima dels assistents.

La Coral da Capo és un projecte nascut a finals del 2011 com a iniciativa d’un grup de joves amants de la música, amb ganes de fer música i de compartir-la amb els que els envolten. Unint aquests tres fets, des d’Itaca, un dels recursos de la Fundació Acollida i Esperança, vam pensar en la possibilitat de poder compartir una tarda amb totes les persones que d’una manera directa o indirecta tenen relació amb nosaltres. Així va néixer la idea de fer un acte festiu. A poc a poc, entre totes les persones que convivim a Itaca, vam anar donant forma a l’acte, pensant el lloc, la decoració, les entrades, el contingut… tot havia de tenir el carácter festiu que fes visible el que aquests darrers mesos hem viscut.

L’1 de juny, al Centre Edith Stein, ens vam reunir unes 160 persones. Esther Borrego, coordinadora d’Itaca, ens donava la benvinguda. «Construïm persones!», ens va dir. Curiosa similitud amb la trajectòria de la propia Edith Stein, primera doctora en filosofia d’Europa, que als anys trenta va fer una tesi sobre l’empatia i que moriria als camps de concentració. «Itaca és l’exercici de posar-se en el lloc de l’altre, exercici diari, continuat, discret, ocult!» Els assistents van entrar a Itaca a través de les imatges, de la música, de les declaracions dels vídeos. Van concretar la tasca que es realitza al pis, origen de la Fundació Acollida i Esperança. Tot seguit, vam poder gaudir d’un concert de la Coral da Capo, que s’inicià amb Je ne fus jamais si aise, de Pierre Certon, seguit, entre altres peces, per una del film La llista de Schindler, de John Williams, i Over the Misty Mountains Cold, de la pel·lícula The Hobbit, per finalitzar amb Si njay njay njay, una melodia zulú tradicional.

Tant els membres de la coral com el públic vam mostrar entusiasme per aquesta actuació. L’escenari estava decorat amb unes flors de diferents colors com a signe de la diversitat que ens enriqueix, si ens mostrem oberts a veure el millor de l’altre i a oferir el millor d’un mateix. Aquestes van ser les flors que les persones d’Itaca van oferir als membres de la coral com a senyal d’agraïment per la seva participació i el seu entusiasme.

Una tarda d’autèntica festa, des de la certesa que compartint el que som i el que vivim és com anem creixent i fent més plena la nostra vida. Volem agrair a tots els que ho van fer possible: les persones de Càritas, del Centre Edith Stein, els alumnes de la Universitat Ramon Llull, la Fundació Acollida i Esperança… a cada una de les persones d’Itaca que dia a dia donen sentit al seu caminar per aquest procés tot cercant la seva Itaca particular.

Podeu veure l’article en pdf en aquest enllaç.