‘El pare de l’esperança’. Perfil del Pare Josep Costa, impulsor de la Fundació Acollida i Esperança, al diari La Vanguardia

22/07/2014

“De vegades només es necessita companyia per recuperar una vida”

El diari La Vanguardia de diumenge 13 de juliol de 2014 va publicar un reportatge sobre la trajectòria personal del Pare Josep Costa, president de la Fundació Acollida i Esperança. Podeu llegir el text sencer de Raúl Montilla i la fotografia de Laura Guerrero tot seguit i també veure la pàgina del diari en pdf.

El pare de l’esperança

El franciscà Josep Costa va impulsar la Fundació Acollida i Esperança per a persones en risc d’exclusió social, una tasca que ara també pateix la crisi.

RAÚL MONTILLA / LAURA GUERRERO. Badalona.

El franciscà Josep Costa, amb una treballadora de l’empresa social Mansol
Els jardins de la masia Can Banús queden aliens a l’activitat de Badalona, al pas constant de cotxes de la propera B-20. El franciscà Josep Costa, de 73 anys, mostra la masia, un dels emblemes de la Fundació Acollida i Esperança que tan sols l’any passat va ajudar mig miler de persones a recuperar la il·lusió, la seva vida. Això sí, al franciscà li costa de dissimular certa preocupació: la crisi s’està menjant els estalvis de la institució. Amb el descens d’ingressos, especialment de donatius particulars, tenen per a dos anys. No més. “Esperem que la cosa canviï. No s’ha de perdre l’esperança”, diu amb un somriure.

L’esperança ha estat un dels motors de la seva vida, la que ha transmès al llarg d’ella. Esperança i tranquil·litat és el que hi ha a la masia per la qual camina, on viu una vintena de persones afectades per la sida. Les portes d’aquest edifici, de tota la institució, fa anys que estan obertes per a aquests malalts, per a tot aquell que pateix. A vides trencades que es reconstrueixen. Del pou se’n surt. “Tot va començar amb un pis en els anys vuitanta, en el Raval, impulsat amb sor Genoveva, de les Filles de la Caritat –explica el pare Costa–. Per què ens vam dedicar als malalts de sida? Perquè llavors eren com leprosos. El que fèiem era acompanyar-los a morir.

Eren situacions molt dures. Ara, amb els fàrmacs, la situació ha canviat molt. També la percepció cap aquests malalts”. Aquest religiós ha dedicat tota la seva vida a la pobresa, als més desfavorits. “És el que va fer sant Francesc de Asís, el que també ens demana el nou Papa que és un jesuïta, de cap, però un franciscà de cor”, diu amb un somriure.

Josep Costa va marxar a Bolívia quan tan sols tenia 28 anys, a finals dels anys seixanta. “És que llavors a Espanya ja hi havia molts capellans”, continua somrient. Allà va començar a treballar amb la població indígena, una feina evangelitzadora que en més d’una ocasió va topar amb els interessos de l’home blanc. Anys difícils, d’extrema injustícia que denunciava quan podia a través d’una emissora de ràdio de La Paz. El 1983, per un problema de salut, va tornar a Catalunya. “Mai no he tornat a Bolívia”, diu, mentre repassa velles fotos de la seva llarga estada en aquell país, sense amagar certa enyorança. “Però per què he de tornar? Aquí tinc molta feina, i més ara, amb la crisi i la caiguda d’ingressos”, afegeix. Al poc de tornar va començar en el projecte del pis del Raval, que encara funciona.

Costa se’n va anar a Bolívia amb 28 anys, i en tornar va començar a ajudar malalts de sida

De fet, aquest pis va ser el germen de la Fundació Acollida i Esperança, que va néixer a partir d’una comunitat cristiana de base que va generar l’activitat d’aquell habitatge, on hi havia dolor, crits, desesperació i també amor. La missió de la fundació va ser, i continua sent, promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-les i donar-los les oportunitats que facin falta perquè guanyin en qualitat de vida i en la seva promoció com a persones.

La sida com a malaltia ja no genera exclusió social, però sí que sol ser present entre part de les persones que s’han quedat al marge de la societat.

Can Banús va entrar en funcionament el 1996. El 2003, la fundació va incorporar un convent de franciscans de la Bisbal de l’Empordà. La fundació va crear l’empresa social Mansol, el 1999, per aconseguir ingressos i donar feina als qui tenen més difícil accedir a un lloc de treball.

El franciscà passeja pels jardins de la masia de Badalona. “De vegades –diu– només es necessita companyia per recuperar una vida”.