Descripció tècnica d’una casa d’acollida per a persones amb VIH/sida i exclusió social > ARTICLE

06/02/2014

Més enllà de l’acompanyament personal i afectiu, del suport i de l’escalf fonamentals per als processos de reinserció social i laboral, hi ha una sèrie de directrius professionals per a enfocar el funcionament d’un centre d’acollida per a persones amb VIH/sida i exclusió social. Jordi Usurriaga, director de Can Banús, les exposa en aquest article. 

Els centres d’acollida de Can Banús i el Convent dels Franciscans són espais residencials en règim obert que pertanyen a la Fundació Acollida i Esperança i on atenem homes amb la malaltia del VIH/sida i que pateixen exclusió social. Totes les intervencions estan enfocades a treballar juntament amb les persones ateses els tres grans objectius dels centres: 1) Cobrir les necessitats bàsiques de la persona, possibilitant-los sostre, alimentació, higiene i un espai convivencial positiu; 2) Atenció i seguiment a nivell sanitari. En els primers dies d’estada s’acompanyen de forma individual el seu procés de malaltia, intentant estabilitzar el seu estat de salut i millorant al màxim la qualitat de vida. Es fa acompanyament a totes les visites mèdiques i analítiques, tot procurant la col·laboració en l’adhesió als tractaments mèdics, ajudant en la informació sobre la salut i la malaltia i donant suport emocional; 3) Accions socioeducatives encaminades a dinamitzar processos d’autonomia i responsabilitat personal. Des de la presència diària dels educadors socials i de la resta de l’equip es procura compartir les activitats de la vida quotidiana, creant un ambient de convivència positiu que faci possible processos de recuperació de l’autoestima, ajudant-los a conèixer les seves pròpies capacitats, aptituds i possibilitats.

En aquest sentit, s’estableixen Plans d’Atenció Individualitzada (PAI) per a cadascun dels usuaris. El Pla d’Atenció Individualitzada és l’eix on pivota el treball amb cadascun dels residents, on s’estableixen els objectius a curt, mitjà i llarg termini. Aquests objectius, així com les estratègies de consecució, s’estableixen en un procés dialogat i negociat juntament amb els usuaris. Posteriorment es valoren dins l’equip de professionals per retornar-los finalment als usuaris. S’estableixen per escrit i es signen per duplicat, una còpia per l’expedient i una altra còpia per l’usuari, que és qui ha de vetllar perquè estiguin presents com a forma de responsabilitzar-se del seu propi procés.

Les activitats diàries tenen com a objectiu potenciar l’autonomia de les persones en funció de les seves pròpies capacitats tot valorant en cada cas les limitacions individuals. Per això la vida diària s’estructura al voltant d’un horari que marca les activitats i els moments d’esbarjo. Totes les persones residents estan subjectes a aquest horari amb les següents excepcions: circumstàncies de salut, que facin alguna activitat fora del centre i/o tinguin visites mèdiques. També fem excepcions quan reben visites de familiars, si aquests no poden venir en horari que no hi hagi tallers.

Con a norma general, al començar l’estada als centres hi ha un període en el qual no poden sortir sols dels centres, si bé sí que poden sortir en les activitats grupals, tant les que es fan entre setmana com aquelles de cap de setmana. El règim de sortides és un procés gradual, progressiu i adaptat al desenvolupament personal de cadascun. Com ja hem dit en la primera fase de l’estada no es pot sortir sol, la segona fase és per sortir acompanyat d’un altre usuari i la tercera fase és la de poder sortir sol, en les hores de temps lliure.

Tot aquest treball es pot resumir dient que tractem d’encaixar els desitjos, les possibilitats i les capacitats de cada persona atesa, tot buscant el grau d’autonomia més elevat i que permeti millorar la seva qualitat de vida.