El pis d’Itaca és un immoble amb una capacitat d’acollida per a 7 persones.

No té la intenció de ser un recurs sanitari, sinó un espai de convivència amb un ambient tan familiar com sigui possible, ofert a persones amb sida sense recursos econòmics ni ajuda familiar. Es tracta d’oferir un espai en què la persona acollida pugui evolucionar cap a una inserció social efectiva que li permeti sortir de la seva situació marginal.

Itaca acull persones malaltes de sida (és a dir, persones amb un sistema immunològic afectat pel VIH) i que, a més, es troben en condicions marginals, sense recursos econòmics, sense vincles familiars ni suport social, amb problemes d’addicció o amb la justícia.

Les vies d’accés són directament del carrer (indigents o en pensió), d’altes hospitalàries i de derivacions de presó.

La majoria són persones sense hàbits de vida en comú (exceptuant la presó, en el cas d’exdelinqüents), per la qual cosa tenen dificultats per adaptar-se a un ritme de família.

No s’admeten persones amb un consum actiu de drogues o que no hagin seguit algun programa terapèutic de desintoxicació. Normalment s’ajuda en alguna emergència de suport momentani a alguna persona abans de ser derivada a un centre terapèutic. S’acompanya nombroses persones en l’etapa d’inserció social, després d’haver passat per una comunitat terapèutica.

La infraestructura del pis i la manca de personal sanitari no permeten l’estada de persones que no disposin d’un mínim d’autonomia personal (cadires de rodes, incontinències, demències, etc.) o que no siguin capaces de desenvolupar una activitat ocupacional diària com a conseqüència de la gravetat de la malaltia (cures pal·liatives).

Totes les persones ateses han de ser-ho des d’una intervenció personalitzada, procurant potenciar al màxim les seves capacitats i la seva autoestima, i descobrir les seves deficiències.

Partim també de la convicció que només es transforma des de l’acció concreta i quotidiana. L’ambient quotidià, per a nosaltres, pot obrir processos de canvi en les persones, i en oferir un espai de relació personal amb uns límits clars, ajuda a créixer i madurar.

Apostem per la vida en grup com a forma de conèixer-se un mateix, d’aprenentatge del diàleg, de convivència respectuosa i pacífica.

1. Crear un espai de vida tan familiar com sigui possible, que permeti la reconciliació amb la pròpia existència i amb la societat en general, així com el desenvolupament de valors humans.

2. Promoure l’acceptació de la malaltia de forma equilibrada i aprendre a tenir cura de la salut de forma integral.

3. Ajudar i fomentar processos personals que contribueixin a assolir una veritable llibertat personal responsable.

4. Mostrar a través de l’experiència quotidiana que és possible la convivència amb persones estigmatitzades socialment, com malalts de SIDA, exdelinqüents, extoxicòmans, etc., i crear vincles de relació i cooperació.

El pis s’organitza al voltant d’un grup extens de col·laboradors voluntaris que, al llarg de la setmana, s’organitzen en torns de matí, tarda i nit, i garanteixen una presència continuada al pis.

Aquest voluntariat, de procedència i edats molt diverses (estudiants, mares de família, religioses, jubilats, etc.) col·labora en les tasques quotidianes juntament amb les persones acollides. Ofereix un espai de relació i de referència als malalts acollits i garanteix que la convivència es dugui a terme segons els valors que proposa Itaca. Aquesta forma d’organització facilita a la persona acollida un ampli ventall de relacions personals que l’ajuden més en la seva integració social.

Aquest grup està coordinat per un equip responsable que duu a terme el seguiment personalitzat de cada persona acollida i marca les línies d’intervenció en cada moment. També organitza espais de formació del voluntariat, amb l’objectiu d’unificar els criteris d’intervenció. S’encarrega de resoldre els possibles conflictes que genera la convivència al pis.

La direcció del pis d’acollida recau en la titular de l’Obra Social, Sor Genoveva Masip, que assumeix les tasques de supervisió de l’acollida, decisió d’entrades i sortides de les persones acollides i reflexió i formació de tot l’equip responsable. La persona encarregada de la coordinació del pis és un membre de la Fundació “Acollida i Esperança”.

Fa uns 12 anys es van trobar amb una situació nova i greu: la majoria de les persones que acompanyaven morien de forma molt accelerada, moltes d’elles a les voreres dels carrers de la ciutat, com a conseqüència d’una nova malaltia, la sida.

Des de l’esmentada Obra Social es va voler donar una resposta a aquest problema i es va mobilitzar un grup de col·laboradors que es va dedicar a posar-se en contacte al carrer amb persones en aquestes circumstàncies per derivar-les a hospitals i, si no calia, a una pensió de la zona on poguessin passar els darrers dies de vida.

Fruit d’aquest esforç va sorgir la idea d’obrir un pis d’acollida per a malalts de sida en estat avançat. Es volia oferir als sense sostre que tinguessin una salut deteriorada i amb un pronòstic de mort a mig o curt termini la possibilitat de viure en un ambient digne i amb el màxim caliu convivencial que fos possible. Al 1990, es va fer realitat aquest espai d’acollida i es va anomenar ITACA.

La idea és establir un marc límit en què la persona es responsabilitzi des del principi i que sigui un punt de referència en els possibles conflictes que puguin sorgir en la convivència.

Itaca

C. Ample 53, 2º 1ª
08002, Barcelona.

Tel. (34) 93 315 1757