       
|
|
|
 |
| Fundació Acollida i Esperança |
| És una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure grups de persones que, per una opció de fe, decideixin crear espais de vida comunitària on s’acullin i atenguin persones amb problemes de marginació social. Aquesta acollida no només intenta cobrir les necessitats bàsiques
(menjar, habitatge i atenció sanitària), sinó que
també vol oferir un suport convivencial afectiu, i crear alhora
ambients familiars en què tant els col•laboradors com les
persones acollides comparteixin, en la mesura del possible, un ritme
de vida. |
 D’una banda, la Fundació es dedica a possibilitar l’obtenció i el manteniment dels béns materials necessaris per formar aquestes comunitats d’acollida: obtenció de pisos o masies, rehabilitació i condicionament, despeses d’alimentació, transport, etc. D’altra banda, s’encarrega d’aglutinar, orientar i acompanyar els col•laboradors voluntaris que se sentin motivats a participar en el projecte. |
| L’exclusió social, responsabilitat de
tots. |
| L’origen del projecte de la Fundació “Acollida i Esperança” se centra en la manca d’espais d’acollida per als sectors de població en situació de marginalitat de les àrees metropolitanes. El problema és greu. Cada dia hi ha més persones desateses, sense recursos, sense possibilitat de millorar el ritme de vida deshumanitzat que segueixen: rodamóns, consumidors de drogues, malalts de sida, expresidiaris, immigrants, etc. Constitueixen un grup de persones molt divers, amb diferents històries personals, però amb un tret comú: la situació de pobresa i soledat en què es troben. | Som conscients
que es tracta d’una realitat difícil que ens supera, però
estem convençuts que només es pot transformar mitjançant
actuacions concretes. Donar la mà a les persones que sofreixen
al nostre voltant és una bona manera d’iniciar el camí
cap a una societat més solidària. |
| Història de la Fundació pág.
1 |
| L’origen del
projecte de la Fundació "Acollida i Esperança",
constituïda el mes d’octubre del 1993, se centra en la manca
d’espais d’acollida per a determinats sectors marginals de
la nostra àrea metropolitana. A partir de l’experiència de treball a l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillach de la Barceloneta, que dirigeixen una comunitat de religioses, les Filles de la Caritat (un grup de persones, orientades per Sor Genoveva, religiosa Filla de la Caritat, i pel Pare Josep Costa, religiós franciscà), vam prendre consciència de la necessitat de buscar una resposta per a la gent del carrer. Ens sentíem interpel·lats a posar el nostre "gra de sorra" per fer una societat més justa, més humana. |
Érem conscients
que es tractava d’una realitat difícil que ens superava,
però estàvem convençuts que només es pot transformar
allò que és concret. També era important per a nosaltres
tenir clar que no es tractava de competir o treballar al marge de les
institucions (oficials o privades) del nostre país; aquestes ja
feien o promovien molts serveis encaminats a atendre els marginats. Però també és cert que no era suficient. A l’esmentada Obra Social seguia arribant diàriament gent desatesa, sense recursos, sense possibilitat de millorar el seu ritme de vida deshumanitzat: |
| Història de la Fundació pág.
2 |
| trodamóns,
drogoaddictes, malalts terminals de sida, expresidiaris, immigrants, etc.
Són gent molt diversa amb històries personals diferents,
però amb un tret comú: la seva situació de soledat,
la seva falta de papers, la seva pobresa humana, el seu estat de pobresa
o deixadesa que no els permet seguir el ritme de la nostra societat; estan
condemnats a viure al marge de la gran majoria. La seva falta de papers
o el seu estat de precarietat els dificulta rebre ajudes dels organismes
oficials. Els tràmits i les gestions necessaris per canalitzar
les ajudes de les institucions (imprescindibles avui dia en una societat
com la nostra) no faciliten la integració d’aquest col·lectiu
de persones o bé fan que l’assistència real arribi
amb molt de retard. |
Des de l’Obra
Social Sta. Lluïsa de Marillach ja fa molt de temps que es tracta
d’atendre aquesta gent (amb preferència pels drogoaddictes
i expresidiaris, per ser potser els que arrosseguen una pobresa més
radical). També, i com a conseqüència d’aquest
esperit d’acollida, s’atenien malalts terminals de sida (directament
relacionats o procedents dels dos col·lectius ja esmentats). En
aquest sentit, feia quatre anys que funcionava un pis per a malalts de
sida en quart estadi, recollits del carrer o alliberats de la presó
per l’article 192 del Codi Penitenciari (concessió de la
llibertat per a malalts terminals, sempre que algun centre respongui per
ells). |
| Història de la Fundació pág.
3 |
| Però no era
suficient. Feien falta més espais, més llocs d’acollida.
Hi havia molta gent al carrer o mal atesa en pensions que es pagaven des
de l’Obra Social. Havíem de ser creatius! La idea inicial de la Fundació "Acollida i Esperança" va néixer del desig d’intentar donar resposta a aquesta problemàtica. Es tractava de canalitzar esforços per crear espais d’acollida, on a partir de nuclis de persones col·laboradores es pogués atendre des de malalts de sida donats d’alta de l’hospital fins a persones acabades de sortir de la presó que necessitessin un temps per obrir-se pas, o drogoaddictes amb voluntat de curar-se que esperessin el seu ingrés en una granja terapèutica, etc. |
Aquest esperit
d’acollida no es tenia que centrar només en les coses materials
(sostre i menjar), sinó principalment en l’aspecte de la
convivència: s’havia d’intentar crear ambients familiars,
on tant els col·laboradors com les persones acollides compartissin,
en la mesura del possible, un ritme de vida (menjars, converses, neteja
de la casa, excursions, etc.). L’experiència de treball a l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillach ens demostrava que la veritable integració i assistència al marginat només era possible des d’un tracte personalitzat i humà, creant espais comunitaris on col·laboradors i malalts acollits compartissin i s’enriquissin mútuament en valors. |
| Objectius de la Fundació |
1.
Promoure, fomentar i donar suport sense ànim de lucre al servei
de creació d’espais d’acollida per a sectors marginats
de la nostra societat, com ara rodamóns, drogoaddictes, malalts
terminals de sida, expresidiaris i immigrants, o per a persones que
es troben en situació de soledat i pateixen una falta d’identitat
o autoestima per motius de pobresa, misèria o deixadesa. Aquestes
persones són les beneficiàries de la Fundació. |
2.
Establir i col·laborar amb totes aquelles persones i institucions,
públiques o privades, que treballen en el camp de la marginació
social, per assolir la coordinació necessària en els serveis
i una utilització millor dels mitjans assistencials, públics
i privats, de la comunitat.
|
| Principis de convivència de la Fundació pág.
1 |
| La Fundació
“Acollida i Esperança” duu a terme totes les activitats
d’acord amb una sèrie de principis i creences que determinen
una visió antropològica i social específica, i
que s’apliquen a tots els seus centres d’acollida. |
|
|
- Respecte a la persona en tota la seva integritat
|
|
| Principis de convivència de la Fundació pág.
2 |
| - Desimboltura
d’unes condicions
|
- Solidaritat activa
i no violenta La veritable força transformadora i humanitzadora és
l’amor, és a dir, el retrobament personal, tendre, desinteressat,
servicial i alegre, amb altri. La persona s’omple de sentit a
partir de l’interès cap al proïsme. L’existència
es justifica en l’amor.
|
| Principis de convivència de la Fundació pág.
3 |
|
- Adequació de la persona en la societat
|
- Interpel•lació a les organitzacions socials |
| Col·laboradors voluntaris |
| L’obertura
i el funcionament d’un centre d’acollida genera un gran volum
de treball. És evident que no n’hi ha prou amb el nucli comunitari
coordinador, es necessita comptar amb un equip extens de col·laboradors
voluntaris.
La finalitat de formar grups de voluntaris és fer possible una autèntica integració i socialització del malalts acollits, alhora que els col·laboradors s’enriqueixen amb l’experiència humanitzadora d’atendre a persones amb problemes de marginació. "En sentir-se estimat i acompanyat, el presidiari o l’exdrogoaddicte trenca les barreres de l’agressivitat i automarginació que tantes vegades el caracteritzen" |
Activitats
per a col•laboradors voluntaris (en funció de les capacitats i la disposició): - Compartir i xerrar amb les persones acollides - Acompanyar els malalts als controls mèdics - Ajudar a preparar els àpats del dia - Col·laborar en les compres - Organitzar excursions o activitats lúdiques - Feines generals de manteniment de les instal·lacions (jardineria, neteja, costura, etc.) - Atenció mèdica, psicològica, etc. Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres, envia’ns un correu electrònic o truca’ns al número de telèfon 93 465 24 32. Serà un plaer atendre’t. |
| Finançament de la Fundació |
| La Fundació es finança amb l’aportació desinteressada de persones i institucions mitjançant:
Si desitja efectuar una aportació econòmica, pot ingressar el seu donatiu al compte corrent de la Fundació “Acollida i Esperança” amb el núm. 2100-3317-12-2200065609 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Si desitja fer un donatiu periòdic, posi’s en contacte
amb nosaltres. |
 Fundació acollida i esperança Carrer Muntaner s/n, |
 |
|
|
