Olxandr Korsun, exresident a Itaca: ‘Lo que más necesitamos en esta vida es que haya quien nos obligue a hacer lo que podemos hacer’

05/07/2016

Olxandr Korsun (Ucraïna, 1982) va fugir del seu país natal, Ucraïna, i es va instal·lar a Polònia. Allà va treballar durant 3 anys de camioner de llarga distància per mitja Europa. La seva mare havia emigrat a Barcelona feia 16 anys, estava gran i necessitava la seva ajuda. Així que l’Olxandr va venir a viure a la ciutat fa 10 mesos. Un cop aquí, però, va emmalaltir de manera greu i va estar moltes setmanes ingressat a l’Hospital del Mar. L’equip de persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona seguia el seu cas i un cop va arribar l’altra hospitalària el van derivar a Itaca.

Així va ser com va arribar al pis d’inclusió, amb ganes d’acabar de recuperar la seva salut i amb un objectiu claríssim: aprendre l’idioma per tornar a treballar. ‘Em vull recuperar, explicava fa mesos a Itaca, saber com queda finalment la meva salut i tornar a treballar el més aviat possible. Sóc tècnic mecànic agrícola i m’agradaria treballar d’això o com a transportista’.

L’Olxandr de seguida que va poder va apuntar-se als cursos de normalització lingüística i anava dilluns, dimarts, dimecres i dijous al matí a aprendre castellà. I una tarda a la setmana també ensenyava rus. Van anar passant els dies fins que fa unes setmanes va arribar el gran moment de la seva marxa d’Itaca. Havia trobat feina de camioner a França fent la ruta Praga-París! La seva sortida va ser molt agradable, es va fer un dinar de celebració amb tota la família d’Itaca i va donar les gràcies per tot, per l’oportunitat que li vam donar al pis, per l’afecte dels companys i dels educadors… Een el moment de marxar va deixar al suro del despatx la següent nota: ‘Lo que más necesitamos en esta vida es que haya quien nos obligue a hacer lo que podemos hacer. Gracias por todo! Olexandr.’