Campanya Pobresa Zero per lluitar contra les desigualtats

19/10/2015

La Fundació, com a membre d’ECAS, se suma al ‘Manifest 2015 – Posa-t’ho a l’agenda’ amb el qual les organitzacions proposem 41 mesures per lluitar contra les desigualtats als nous parlamentaris catalans

La plataforma unitària Pobresa Zero –que agrupa més de 3.200 entitats socials, de pau, drets humans i cooperació de Catalunya, així com sindicats, col·legis professionals i altres organitzacions– reivindica posar a l’agenda ‘12 fronts en la lluita contra les desigualtats’ (document marc en PDF)’ que inclouen un total de 41 mesures en els àmbits d’economia i mercat de treball, habitatge, educació, salut i serveis sociosanitaris, prestacions socials, polítiques migratòries, fiscalitat, comerç, transaccions financeres, deute públic, inversions de transnacionals i cooperació internacional.

Davant la realitat inadmissible que un de cada cinc habitants del planeta visqui en situació de pobresa, Pobresa Zero reivindica els Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides, que inclouen posar fi a la pobresa arreu del món i adoptar noves polítiques fiscals, salarials i de protecció social per aconseguir progressivament una major igualtat, i demana a les institucions que es posin a l’agenda les propostes que plantegen. L’objectiu, “fer de Catalunya un país més just, on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que alhora contribueixi a fer-ho possible també arreu del món”.

Pel que fa a garantir un sistema de prestacions més just (punt IV), un habitatge digne per a tothom (punt V)  i uns serveis sociosanitaris com a dret fonamental (punt VI), el manifest signat per les entitats diu això:

IV. Desenvolupar un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom

El gran número de persones excloses del sistema de protecció social evidencia les limitacions d’un model complex, incoherent i fragmentat. A Catalunya 519.800 desocupats no cobren subsidi ni prestació i 257.700 persones viuen en llars sense cap ingrés. La quantia de les prestacions no arriba al salari mínim interprofessional i la cobertura és insuficient. Per complir l’article 24.3 de l’Estatut cal garantir uns ingressos mínims a tothom en la línia que planteja la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l’autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.

V. Assegurar un habitatge digne per a tothom

A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats. Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica; ampliar el parc públic de lloguer social; fomentar usos alternatius de tinença; i incrementar el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre.

VI. Garantir els serveis sociosanitaris com a dret

Tots els espanyols i els estrangers en territori nacional tenen dret a la salut i a l’assistència social, però els copaga-ments posen en perill l’equitat del sistema i són discriminatoris. L’envelliment de la població i els canvis en les estructures familiars requereixen un nou model d’atenció sociosanitària que superi la forta asimetria actual entre els drets i deures de les usuàries del sistema sanitari i les dels serveis socials. Ambdós han de ser públics i universals, basats en la solidaritat i el principi redistributiu, i finançats majoritàriament a través dels impostos amb un percentatge del PIB equivalent a la mitjana de la UE-15. L’atenció ha d’estar centrada en la persona i promoure la seva autonomia mitjançant la incorporació sistemàtica de la prevenció del risc sanitari i social.