• Article del Pare Josep Costa. L’acolliment a les cases de la Fundació

    27/06/2015

    Pensant en les nostres cases d’acollida sempre he cregut que el més important és acollir, estimar i confiar en la persona, tot veient sempre a Crist que truca a la nostra porta.  La persona ha de ser el centre de la nostra estimació.  És un fill de Déu, un germà nostre i amb això n’hi ha prou.  Del seu passat no ens hem de preocupar, si bé tothom ha de fer un esforç per assumir la seva historia amb les seves llums i ombres. Això forma pas del procés també a la Fundació.

    A nosaltres el que ens importa és el moment present  i aquest present comença quan truquen a casa nostra i acollim la persona tal i com és, fent-li costat i donant-li a entendre que forma part de la nostra familia i que no el deixarem mai. Només amb això la persona va canviant i, mica en mica, vivint dia a dia amb aquest escalf de llar, anem contruïnt el seu futur. El més important no és viure molts o pocs anys sinó viure’ls bé. I essencialment un se sent bé quan estima i se sent estimat.

    Conscients que una gran part de la humanitat està sotmesa a la indigencia, a la injusticia i a la opressió ens hem de dedicar, de la mà d’altres persones de bona voluntat, a aconseguir una societat de justicia, llibertat i pau.