Maria Victòria Molins, col·laboradora d’Itaca, Doctora Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull

07/02/2015

Text: Esther Borrego.

El divendres dia 6 de febrer, moltes persones del món civil, eclesiàstic, acadèmic, periodístic i de l’àmbit social ens vam trobar a la Facultat d’Educació Social i de Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

Hi vam ser per a acompanyar la Maria Victòria Molins a la seva investidura com a Doctora Honoris Causa. Qui li havia de dir? I qui ens havia de dir a molts dels que ens trobàvem allà que ho veuríem?

L’acte d’investidura d’un doctor Honoris Causa és un acte molt protocol·lari. Té tota una litúrgia molt marcada i que a tots ens feia cert respecte, però per davant d’això hi havia el fet de voler estar al costat de la Viqui, la nostra Viqui, la nostra amiga Viqui, la que cada dilluns des de fa molts anys ens acompanya en el nostre pis d’Ítaca.

En l’acte de proclamació de la Viqui com a Doctora Honoris Causa es va reconèixer, com ella mateixa i els altres parlaments varen destacar, la tasca de moltes i moltes persones que de manera anònima es donen en benefici dels més desafavorits de la societat, tot sovint des de la senzillesa d’estar i acompanyar, des de la tendresa i des de la compassió, i tot posant la persona davant de tot i la seva dignitat, sense jutjar, només estimant.

Vàrem poder escoltar com Oscar Mateos, professor i vicedegà, i també amic d’Ítaca, va fer l’elogi als mèrits de la Viqui. Va ser un discurs molt emocionant en el que mitjançant les paraules de l’Oscar vàrem reconèixer la Viqui que tots coneixem. Va posar èmfasi en algunes figures que han inspirat a la Viqui.

El primer que va citar va ser Ignasi Ellacuría, màrtir de l’UCA, que parlava de la historització de Déu; és a dir, de com Déu es fa present a la Història, i ho fa en noms concrets, Emmanuel Mounier amb el seu personalisme en què afirma “la persona es guanya perdent i es posseeix donant-se” o amb paraules de Pere Casaldàliga: “allò que em fa és el que dono, no pas el que tinc. Com més dono més tinc perquè sóc més. Com més tinc i menys dono, tinc menys, perquè sóc menys”.

I com no, Santa Teresa de Jesús, que és amiga i companya de camí de la Maria Victòria i que inspira el seu caminar, amb frases com “sólo el amor da valor a todas las cosas.”

Va ser la mateixa Viqui la que ens va donar les claus de la seva vida i són tres les que han fet a aquesta dona com és i que expliquen la vida que ha viscut: compassió pels pobres que “em van inculcar des de petita” per tal que veiéssim que no tothom podia gaudir del que nosaltres teníem; enamorament de Jesús, un amor que ha anat evolucionant fins a un lliurament diari; i el tercer puntal de la seva vida, Santa Teresa de Jesús que li ensenyà el valor de la persona humana, de les relacions… i com ella deia fent “lo poquito que hay en mí.”

I en acabar el seu discurs la Viqui va citar de nou a Teresa: “Bien sabe el Señor aguardar muchos días y aún años” per dir-nos quelcom que com a professionals hauríem de recordar cada dia que la nostra tasca, com totes les que es realitzen amb persones no es pot comptabilitzar, i el més important és estar, acompanyar, …i “portar el cor ple de noms”.

Gràcies a la Universitat Ramon Llull per aquest reconeixement a la Maria Victòria i amb ella a tantes i tantes persones que recolzen i complementen la tasca de tants professionals.