El perquè del logo de la Fundació > ARTICLE

02/01/2014

Article de Jordi Usurriaga, director de Can Banús

Quan ens vam plantejar el canvi de logo de la Fundació volíem alguna cosa que reflectís la feina que fem. El traç de color carbassa que hi ha sota les lletres representen un parell de conceptes relacionats amb la tasca diària i, al mateix temps, amb la visió de la persona que tenim. És el traç com a metàfora del camí que volem recórrer plegats.

En començar aquest camí la mirada és mes estreta, potser condicionada pels cops que els ha donat la vida. Més tard, cadascuna de les persones que viuen amb nosaltres desenvolupa recursos, molts d’ells -de vegades- diferents als d’aquells que hem tingut una vida més fàcil, però recursos al cap i a la fi. A mesura que caminem plegats aquests recursos s’eixamplen per tant, el traç és més gruixut. I la fi del traç pot ser el començament d’una nova mirada a la vida o, fins i tot, el començament d’una vida autònoma amb més recursos i una mica més plena que en arribar. El camí l’han de recórrer ells mateixos, l’han de voler recórrer i nosaltres som al seu costat intentant caminar plegats, al mateix ritme, al pas de cada persona.

La segona idea que reflecteix el traç, que sembla fet a mà, és que cadascuna de les persones serà i és tractada a partir de les seves possibilitats. Tot intentant conjugar possibilitats, desitjos i inquietuds. Per tant, camins diferents atenent a les particularitats de cada persona, al seu moment vital, a les seves capacitats, i possibilitats. No hi ha dos camins iguals, i serà sempre cap endavant.

Prenent les paraules d’Antonio Machado, “caminante no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar”.

La nostra intenció és que caminin i mirin al futur, amb esperança, és a dir, amb els ulls de la il·lusió per la vida perquè aquesta sigui plena d’experiències enriquidores.