I em va besar > Article

01/12/2013

Article d’Esther Borrego, coordinadora del pis Itaca

Ja fa uns dies que es va donar aquest gest guaridor i, un cop més, senzill del papa Francesc. Va succeir durant una audiència general. Aquell dia, entre les persones que esperen veure el Papa i apropar-s’hi, hi havia una persona amb una estranya malaltia que provoca una deformació molt visible a la pell, la neurofibromatosi. Aquest home havia patit en moltes ocasions el clar rebuig de les persones que l’envolten, segurament més cops dels que podem pensar. Poca gent s’apropa a una persona amb una aparença tan estranya. Però aquell matí va poder viure una de les experiències mes consoladores de la seva vida, i va ser arran d’un gest tant senzill com una abraçada. «Era el paradís, no va pensar si abraçar-me o no», diu.

Moltes vegades, al dolor que les persones pateixen davant de determinades situacions o malalties, els altres afegim el dolor d’apartar-les, fer-les sentir estranyes, lletges… fins i tot dolentes. Hauríem de fer com Francesc: abraçar aquesta persona. No podem llevar-li el dolor físic, ni tan sols, segurament, l’emocional, però sí que podem acompanyar-la i reconfortar-la com a persona. El Papa va fer molt més, perquè poques coses reconforten més que una forta abraçada o dos petons (més si no en reps gaires), sentir-se estimat!

Article publicat a Catalunya Cristiana l’1 de desembre de 2013.